“Estem a la meitat del sòl de creixement de l’anterior POUM”

Sí, l’empresa ja ha començat a treballar i està tractant amb les diferents companyies que tenen serveis que passen pel pont: Aigües Vic, Sorea, Telefónica... La restricció al trànsit començarà l’última setmana de febrer o la primera de març.

Esperem que sigui abans, que a la tardor ja s’hi pugui passar, tot i que els acabats segurament no estaran fins a final d’any.

No, tenim ganes que comencin i que s’acabin. Hi estarem molt a sobre i serem insistents.

No, n’hi passaran molts menys. La Diputació per a aquest mateix any té previst fer també les obres de la Miranda, que consistiran a eixamplar la carretera perquè hi puguin passar els tràilers. La previsió és que, quan aquestes obres estiguin acabades, prohibirem l’accés de camions pel pont de Can Molas.

Mentre durin les obres, aquests veïns podran passar sempre pel pont de Can Molas a peu o amb bicicleta. Buscant hem trobat una solució possible, que és fer una passera sobre el Ter que beneficiï els veïns de Vista Alegre però que quedarà permanent i que servirà per creuar el riu des de l’Embarcador fins a la Devesa. Tan bon punt tinguem l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que pensem que serà favorable, anirem a licitar-la per la via d’urgència. Tenim partida, tenim el projecte aprovat i mirarem de fer-ho en el mínim termini possible.

Tindrà una amplada de 3,5 metres. Si hi poses baranes, amb la primera riuada tots els troncs i tot el que baixi pel riu s’hi encallarà. És una passera inundable sobre el riu que serà practicable el 80% dels dies, com a mínim.

Sí, el POUM ho descarta. Amb els requisits tècnics de l’informe de l’ACA –vinculant per al POUM–, ens diuen que ens hauríem d’aixecar set metres de la cota actual, la qual cosa vol dir que la rampa d’aquest hipotètic pont seria molt alta i aniria a parar a prop de la rotonda de la carretera de Roda. És inviable.

Un cop hem fet l’avanç, molt ben plantejat, els deures que hem posat a l’equip redactor és que aquest estiu hauríem de fer l’aprovació inicial. La provisional seria a finals d’aquest any, i llavors passaria a Urbanisme per a la definitiva.

La idea és intentar plantejar una ciutat d’entre 20.000 i 25.000 habitants, amb una certa qualitat de vida. No preveiem un creixement ni demogràfic ni en habitatges de nova construcció molt gran, perquè hi ha molts espais buits que es poden rehabilitar. On pot ser que tinguem una sorpresa, i que en necessitem més del que ara n’estem creant, és en sòl industrial, perquè la demanda en aquest moment és forta.

I tant, molta! Ara mateix moltes empreses, per ser competitives, més eficients i reduir costos, necessiten espai. L’obra que creiem més important aquest any serà l’obertura de com a mínim un polígon i, si podem, dos: el del Verdaguer i el del Mas. Les parcel·les que hi preparem són de grans dimensions, de com a mínim 2.000 o 4.000 m² i alguna de 10.000 o 12.000 m². Alguna empresa que ens fa aquesta petició és de fora, però molts creixements són d’empreses de Manlleu mateix.

Sí, però totes les expansions de sòl urbanitzable es fan en sòl no urbanitzable. No és només al Poquí, també és a la zona nord-est, clarament industrial: a la Coromina i al Verdaguer. Tot i així, aquest POUM ha reduït sensiblement els metres quadrats com a sòl de creixement; estem a la meitat o menys del que proposava l’anterior.

Moltes, per exemple la manca de sòl per a una tipologia concreta d’habitatge que a Manlleu ens manca, que és per a cases aïllades. Hi ha tres zones previstes: al parc cap al Fugurull, cap al Tennis Manlleu i al final del carrer Vilamirosa. N’ha d’existir perquè n’hi ha demanda.