La moratòria urbanística al litoral sorprèn els alcaldes
Alguns batlles s’assabenten de l’afectació pels mitjans, abans de rebre’n l’esborrany oficial
Hi entren sectors edificats, en obres, i hi ha risc de perdre ingressos
La suspensió de llicències urbanístiques al litoral de la Costa Brava, en tota la franja de 500 metres des del mar terra endins i sòls forestals o amb forts pendents, ha generat neguit en alguns dels 22 alcaldes dels municipis afectats. Diversos d’ells consideren que ha faltat comunicació amb el Departament de Territori, i no els quadren alguns dels sectors anunciats a la premsa, perquè hi ha urbanitzacions ja construïdes.
La gran qüestió, pels alcaldes de Begur, Tossa o el Port de la Selva, és el desconeixement dels tràmits administratius que hauran d’autoritzar o emprendre amb algunes obres en curs en les zones incloses. I alerten, a més, que els aboca a una retallada imprevista d’ingressos ja pressupostats en els comptes de l’any que acaba de començar, pel que fa a l’IBI de les nombroses finques i parcel·les afectades o les llicències d’obres d’edificacions aïllades. Aquests i altres interrogants planaran sobre la reunió a què el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha convocat alcaldes i edils dels municipis afectats dimecres a la tarda a Girona.
L’aprovació de la moratòria d’un any –prorrogable durant un segon–, dijous per part de la comissió d’Urbanisme, ha agafat els consistoris per sorpresa. L’avanç del pla director (PDU) de sectors no sostenibles s’havia anunciat, al novembre, dins del primer trimestre, i de fet no estarà aprovat fins al febrer, però la suspensió general de llicències en la franja litoral s’ha avançat, per exemple, per afectar “pràcticament tot el nucli urbà del Port de la Selva”, lamentava ahir l’alcalde, Josep Maria Cervera, amb 12 sectors on “pràcticament ja està tot construït”, o “fins i tot al 100%, com la Lloia”.
Cervera defensa que els edils del seu govern són “els primers interessats a preservar el paisatge”, però qüestionava “que la moratòria s’anunciï primer en un ateneu de Barcelona” i als municipis hagin rebut un document en què “ni tan sols queda clar si es poden autoritzar obres de rehabilitació”. I tampoc no saben què han de fer amb dues llicències d’obres que havien de concedir en la junta de govern de dimarts, pendents de si la resolució es publica ja o encara no al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
Begur i Tossa, amb riscos
En la diagnosi de Cervera hi coincideix l’alcalde de Begur, Joan Loureiro, que dijous mateix ja va atendre diverses qüestions de promotors i industrials. En el cas de la Pedrera de s’Antiga, en obres, hauran de suspendre llicències. Hi coincideixen els treballs d’urbanització i els de construcció de cinc dels 24 habitatges previstos, però el promotor tenia pendents les llicències per a una desena més, que ja té venuts sobre plànol. Per la seva banda, l’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, també es mostrava “perplexa” perquè en la llista anunciada dijous hi ha zones amb llicències concedides i d’altres totalment edificades, o a cavall dins i fora del perímetre de 500 metres.
Per Loureiro, ara hi ha el risc afegit de litigis que puguin anar contra el consistori i, en una primera estimació, temen que els ingressos pressupostats per IBI i llicències aquest 2019 es desplomin per sobre del milió d’euros, fet que comprometria la hisenda municipal. A banda hi ha el temor que quedin obres empantanegades, mentre en el cas de s’Antiga ja es contemplava per exemple un projecte de reforestació i plantada d’arbres. Saladich troba a faltar que entre el 1999 i el 2015 no hi hagués una acció similar de la Generalitat amb cala Morisca, on ara ella defensa “la norma del POUM aprovat per unanimitat” fa quatre anys.
Altres edils prefereixen esperar a dimecres, per bé que a Palafrugell la suspensió s’ha rebut amb satisfacció i, a Sant Feliu de Guíxols, a l’ajuntament penjaran un plànol amb les finques afectades perquè els interessats –propietaris, promotors o possibles compradors– puguin formular consultes als tècnics del consistori.
LA DATA
LES FRASES
Portbou: indignats per la platja petita
E. CARRERAAl govern de Portbou, la notícia de la moratòria ha caigut com dues galledes d’aigua freda. A més de no poder autoritzar noves construccions a 500 metres de la línia de la costa, un fet que pel regidor d’Urbanisme, Xavier Barranco, també els abasta gairebé tot el nucli urbà, l’anunci fet per la comissió territorial d’Urbanisme de Girona inclou en la llista de revisions el sector de la platja petita, precisament la zona on la sentència d’un litigi juridicourbanístic ja obligava l’Ajuntament a pagar una indemnització d’uns 3 milions al propietari que es considerava perjudicat.
Barranco atribueix la càrrega a “una mala gestió des de Territori anys enrere –en època de Quim Nadal com a conseller–”. I recordava que estan “endeutats i amb amenaça de ruïna per 10 anys”, de manera que defensaran que en aquella zona s’hi permeti un mínim desenvolupament, “res d’insostenible ni massa gran”, per recuperar part de la indemnització. D’entrada, però, l’edil es mostra crític amb la suspensió, que creu que arriba tard.
Els promotors demanen consens a la Generalitat
E.A
Els promotors estaven en guàrdia davant la suspensió prevista de permisos des del novembre. En el cas de Tamariu, enmig de les allargues del consistori de Palafrugell per renovar la llicència caducada, Aiguacel va engegar unilateralment la urbanització amb una tala d’arbres a final d’any, amb comunicació prèvia el dia abans de Nadal al consistori. Aquestes imatges de pins caient segur que han contribuït a accelerar encara més els tràmits de la moratòria, però la inclusió de sòls urbans, i en alguns casos en zones consolidades des de fa més de mig segle, han fet encendre els llums d’alarma a l’Associació de Promotors de Catalunya, on han trobat a faltar consens amb la Generalitat.
El secretari general de l’entitat, Josep Donés, admet que hi pot haver marge per ajustar planejaments i projectes, però, en espera d’analitzar l’abast final de la suspensió quan es publiqui al DOGC, creu que si s’afecten fins i tot parcel·les aïllades en alguns sectors, caldria “cintura” i agilitar l’actuació per anar alliberant zones sobre la marxa. Temen que l’aprovació del PDU s’allargui, encara que “en alguns sectors potser no canviarà res”. I la notícia ha provocat una allau de consultes en diversos ajuntaments, fins i tot de propietaris de zones més interiors no afectades.
Donés i alguns dels alcaldes coincideixen que el bloqueig afectarà el conjunt de professionals d’un sector, el de la construcció, que es començava a recuperar a la demarcació, com ara pintors que tenien feina compromesa en alguns dels sectors suspesos per a tot l’any.
Pel secretari de l’Associació de Promotors de Catalunya, tot plegat pot tenir “un cost elevat per a l’economia gironina”, ja que es paralitza tot l’àmbit on es concentra un elevat percentatge dels visats de tota la demarcació. Recorda que s’encarrilava la sortida a una dècada de crisi, i “amb esforços per tirar endavant sectors bloquejats i amb finques en mans de la Sareb”. Per tot plegat, han demanat també una reunió urgent amb Serra per exposar-li els seus punts de vista.
