SOS Costa Brava celebra l’aturada de sa Guarda i vol encara menys urbanisme
Reclamen que es desclassifiquin les 15 hectàrees d’aquest sector de Cadaqués
També demanen que els terrenys de sa Guarda siguin restaurats
Unes cinquanta persones van respondre ahir a la convocatòria de la plataforma SOS Costa Brava per celebrar l’aturada del projecte urbanístic de sa Guarda, a Cadaqués. L’acte, que simbòlicament es va desenvolupar al paratge del cap de Creus, també va servir perquè l’entitat reclami ara un pas més per aturar l’urbanisme al litoral.
Les entitats ecologistes gironines, la plataforma i l’entitat local Amics de la Natura de Cadaqués, havien sostingut que la urbanització de sa Guarda i l’intent d’implantar 104 habitatges i un hotel en uns terrenys que qualifiquen “de gran valor ambiental i paisatgístic”, era il·legal i que s’havia d’impedir la seva urbanització.
El pla parcial
Avui tenen a la mà el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora que confirma la nul·litat de ple dret d’aquest projecte; els motius principals són que en la tramitació no s’havien garantit aspectes com la suficiència dels recursos hídrics. Segons les entitats, el següent pas ara ha de ser que l’Ajuntament de Cadaqués convoqui un ple i declari la nul·litat del projecte d’urbanització. Al mateix temps, però, Amics de la Natura de Cadaqués i SOS Costa Brava reclamen també a la Generalitat de Catalunya i al conseller de Territori i Sostenibilitat que declarin la nul·litat de ple dret del pla parcial de sa Guarda de Cadaqués.
Reparar els danys
Amb aquesta petició insten les administracions perquè el pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí desclassifiqui les 15 hectàrees de sòl del sector de sa Guarda i garanteixi la seva preservació.
Finalment les entitats denuncien que el retard en la tramitació de la petició de revisió d’ofici i en la suspensió de les obres ha comportat “un greu perjudici en haver-se efectuat obres d’explanació, moviments de terres, arrencada d’oliveres i vegetació i destrucció de parets de pedra seca”. Per les associacions de defensa del medi ambient, aquestes “destrosses” s’haurien d’haver pogut evitar amb “una actuació administrativa diligent per part de les administracions públiques”. En aquest sentit reclamen que els terrenys afectats siguin restaurats i tornin “a l’estat natural en què es trobava abans”.
