Urbanisme
La “casa rosa”, ara, és blanca a Calella
Patrimoni de la Generalitat ordena que la façana es repinti de color blanc, com la resta de cases del BCIN
Ajuntament i veïns s’hi oposen sense èxit
La coneguda com a “casa rosa” de Calella, al promontori que separa les platges del Port Bo i el Canadell, s’ha repintat aquesta setmana de blanc. Culmina la reforma de l’habitatge i, d’acord amb el dictamen de Patrimoni de la Generalitat, ha de passar per l’adreçador de la carta de colors –o més aviat color– per al front litoral del nucli: blanc, i punt.
El nucli antic de Calella és bé cultural d’interès nacional (BCIN) des del 1972, com a “paratge pintoresc” en temps del règim franquista, i el 1995, per part de la Generalitat. Però la “casa rosa”, es queixa el fotoperiodista i col·leccionista palafrugellenc Paco Dalmau, ja era rosada, clarament, en postals Technicolor dels anys seixanta i grisa, i no pas blanca, en alguna imatge en blanc i negre que ha trobat d’inicis del segle XX. L’any 1964, per exemple, pervivien diverses façanes amb colors ocres o terrosos, que avui encara resisteixen més aviat al sector del passeig del Canadell.
“Distorsió”, per Patrimoni
La decisió ha enutjat els veïns, sobretot els del nucli i l’Associació de Veïns i Amics de Calella (AVAC), que han demanat explicacions. El govern local ha assenyalat a la decisió de Patrimoni, i el subdirector general, Jordi Domeque, afirmava ahir a TV3 que el color rosat implica “una distorsió” dins del conjunt arquitectònic en què predomina el blanc. Des del govern local, el regidor d’Obres, Lluís Ros, defensa que han aportat nombroses imatges històriques dos cops davant la Generalitat, sense èxit. Els propietaris han optat per estalviar-se problemes i culminar la reforma. I davant les queixes veïnals, l’edil diu que hi perseveraran, però que el municipi no pot assumir el cost de pintar façanes, i s’obre a vies alternatives si finalment s’autoritzés el rosat. La presidenta de l’AVAC, Lluïsa Bonals, recorda que “la casa Pla, de color rosa fosc, o la Sagrera, ocre i que ha canviat de propietaris, al Canadell, tampoc són blanques”. Per Bonals, s’entén l’esperit de la norma, però no tan uniformitzadora.
