Oci
Marina fa aigües
El macrocomplex d'Orpesa va oferir al milionari Sheldon Adelson els seus terrenys en un intent de redreçar el rumb d'un negoci assetjat per crisis
La negativa del milionari suposa un revés per a Jesús Ger, acostumat al tracte privilegiat del PP i l'administració valencians
El negoci va explotar
al màxim els principis de la urbanització i les relacions polítiques
Marina d'Or és una ciudad de vacaciones de més de 100.000 metres quadrats que inclou un camp de golf, tres hotels, trenta restaurants, 5.000 apartaments i el balneari d'aigua marina més gran d'Europa. Amb una inversió inicial de 84 milions d'euros, el projecte més emblemàtic de l'empresari català Jesús Ger va explotar al màxim els principis de la construcció desmesurada sobre el litoral d'Orpesa (Plana Alta). Així, allà on en
la dècada dels vuitanta sols hi havia roques a la platja i aiguamolls, Ger va anar edificant tota la costa del municipi, des del riu Xinxilla fins al terme veí de Cabanes.
Les xifres de vendes del complex van ser espectaculars fins a finals de la primera dècada del present segle: 22 milions d'euros en 1997; 68 milions en 1999; 112 en 2001; 200 milions en 2004; 410 milions en 2005... Per al 2007 es va marcar l'objectiu de facturar 600 milions d'euros, que es nodririen principalment dels beneficis dels dos projectes d'expansió de la ciutat original: el PAI de Torre la Sal, que abraça Orpesa i el Prat de Cabanes-Torreblanca, projectat en 2003, i el PAI Marina d'Or Golf del 2005 a dos quilòmetres de la platja i per al qual es destinen 18 milions de metres quadrats (la mateixa dimensió que Castelló capital). Aquest últim incloïa el parc temàtic Mundo Ilusión —mai construït—, amb el qual l'aleshores president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, volia rescabalar-se del greuge comparatiu que al seu entendre suposava que Zaplana haguera triat Benidorm per al fracassat Terra Mítica.
L'ambició de Ger semblava no tindre més límits que l'escassa oposició de grups ecologistes i alguns líders polítics com ara l'exdiputada d'EU Isaura Navarro o l'actual coordinador d'Iniciativa, Carles Mulet, que des del primer moment ha denunciat el tracte de favor que ha tingut l'empresari per part de Generalitat Valenciana —Medi Ambient li va construir una dessaladora perquè era condició garantir l'aigua per aprovar-li els PAI– i l'Estat —entre l'exèrcit de terra i Defensa van reconstruir i finançar un pont sobre el riu Xinxilla fins al complex assolat per les pluges.
Carisma i relacions polítiques
L'expansió de l'empori també ha estat esguitada, segons els seus detractors, per les nombroses irregularitats comeses per Marina d'Or. Servisca d'exemple que el projecte d'adjudicació de Marina Golf va comptar amb el suport dels ajuntaments d'Orpesa i Cabanes, alguns regidors dels quals formaven part de la plantilla de Marina d'Or. Alguns d'aquests fets van ser objecte d'investigació judicial a instàncies de l'escassa resistència a Ger.
Fet a si mateix i sense cap formació, el milionari va explotar al màxim un dels pilars de l'època de vi i roses: la publicitat i l'autoelogi. L'eslògan “Marina d'Or, ciudad de vacaciones” inundava tots els mitjans de comunicació estatals i de bona part de l'estranger, on la firma va instal·lar diverses oficines promocionals, ara buides. Això i el patrocini d'alguns esdeveniments, com ara el qüestionat concurs de Miss Espanya o la celebració dels quarts de final de la Copa Davis als seus terrenys, li van fer guanyar-se una fama mundial.
Però sobretot Ger va fer una ferma aposta en el conreu de les relacions amb el PP valencià, especialment amb l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Aquest, encausat en diversos processos judicials, va ser el primer a donar suport a la proposta feta per Marina d'Or d'acollir Eurovegas, del multimilionari Sheldon Adelson. Fabra ha vist en la iniciativa una oportunitat per a l'aeroport de Castelló. El seu director va assegurar que Marina d'Or garantia l'arribada de 88 vols mensuals. Però Adelson ha rebutjat l'oferta quasi “a la desesperada” feta per Ger en un intent de redreçar el rumb del seu imperi, que sembla que fa aigües. Fonts oficials de la firma no han sabut facilitar a aquest diari les xifres de negoci dels últims anys i el complex no gaudeix ja de la idíl·lica imatge d'antany. Això sí, la jugada li ha servit de campanya de publicitat gratuïta.
