Conflicte d'interessos comercials
Salt, Sarrià i Vilablareix pensen que la negativa de Girona a unir les trames urbanes és un greuge comparatiu
La capital té por de perdre el control sobre la creació de noves superfícies comercials a l'entorn
i Sarrià de Ter pensen que unir les trames és una qüestió de justícia
La negativa, dilluns, del ple de Girona a unir la trama urbana consolidada de la ciutat amb la de Salt, Vilablareix i Sarrià de Ter, ja ha rebut resposta de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU). L'alcalde assegura que el govern que presideix “no renunciarà a la creació d'almenys 1.500 llocs de treball nets al sector, a més dels centenars que es generarien per a la construcció de les infraestructures, edificis i urbanització del sector.” Torramadé es refereix al sector situat entre l'autopista AP-7, la C-65 (la carretera de Sant Feliu), el carrer Marquès de Camps i el carrer del Camí dels Carlins. És a dir, la gran esplanada que hi ha davant l'Espai Gironès i que comparteixen gairebé al 50% Salt i Vilablareix.
Aquest espai, que fa uns tres-cents mil metres quadrats, és en part sòl rústic (la part corresponent a Vilablareix) i en part sòl urbà no delimitat (el tros de Salt). La delimitació d'una trama urbana consolidada supramunicipal entre els quatre municipis igualaria els drets pel que fa a la possibilitat de situar grans superfícies comercials als respectius territoris. Aquest dret, per ara, queda limitat a les capitals de comarca i a municipis de més de 50.000 habitants. La llei d'acompanyament del pressupost obria la porta a ampliar aquests drets a municipis que formessin un continu urbà, però cal l'acord de les parts, al qual Girona es nega.
Els alcaldes de Salt, Vilablareix (David Mascort, d'ERC) i Sarrià de Ter (Roger Torrent, ERC) pensen que la unificació de les trames és una qüestió de justícia pel que fa a la realitat del territori. Torramadé diu que la solució que aportava la llei d'acompanyament del pressupost ja no li agradava des de l'inici “perquè deixa en una situació de desavantatge Salt” i, per extensió, Vilablareix i Sarrià. Els tres alcaldes consideren que la creació de noves àrees comercials seria un benefici per a tota l'àrea urbana “inclosa Girona”.
Por de perdre el control
El temor principal de la capital és perdre la capacitat de tenir veu i vot en la instal·lació de noves grans activitats comercials a l'entorn immediat de la ciutat. Temen, per exemple, que l'obertura d'un Ikea entre Salt i Vilablareix (una de les possibilitats que s'han deixat entreveure, tot i que l'empresa no s'ha definit sobre la qüestió) pugui tenir un efecte crida que porti al trasllat de les superfícies comercials de Mas Xirgu (Bauhaus, Media Markt i Decathlon) i deixi buit el sector, en un moment en què el consistori gironí ha resolt el cas de les naus buides a la carretera Barcelona a través de la instal·lació de la nova clínica Girona. Torramadé i Mascort, però, diuen que no s'està en aquest punt, ja que la trama urbana supramunicipal per si sola no permetria la instal·lació de grans establiments comercials i que, en tot cas, en un futur, la seva creació estaria regulada per Urbanisme i Comerç, que tindrien en compte l'equilibri comercial de tota l'àrea abans de permetre-ho.
El creixement de l'Espai Gironès
La delimitació d'una trama urbana consolidada supramunicipal tindria un efecte immediat en un dels equipaments comercials que hi ha a l'àrea urbana. Es tracta de l'Espai Gironès, que tindria la possibilitat d'augmentar la seva superfície comercial. Aquest és un argument que, a través de les converses del govern de Girona, s'ha fet servir per explicar als regidors de l'oposició l'efecte que tindria la nova delimitació. L'alcalde de Salt, municipi on està situat l'equipament, admet que la superfície comercial de l'Espai Gironès podria créixer, “però dins els límits de l'edifici actual, mai per fer-lo més gran del que és”, aclareix. Torramadé defensa el dret de l'Espai a créixer: “És el que han fet tots els altres centres comercials de Catalunya; per què l'Espai Gironès no ha de tenir-hi dret?”, es pregunta. Recorda, a més, que el consistori gironí no ha previst cap impacte comercial inassumible a l'hora de permetre l'ampliació “d'altres centres comercials”. L'alcalde de Salt es refereix, encara que no el cita, a l'ampliació de l'Hipercor a Girona, que el govern de la ciutat ha autoritzat i que es farà ocupant la plaça Salvador Dalí (vegeu El Punt Avui del 8 de febrer). Per la seva banda, l'alcalde de Vilablareix va proposar als regidors gironins que dubtin sobre què implica la trama urbana supramunicipal que consultin “altres fonts” a part del que els ha dit l'equip de govern perquè, al seu entendre, el debat “s'ha desenfocat i va per altres camins.”
Veuen un lideratge “mal entès” de la capital
La decisió del ple de Girona sobre la demanda de Salt ha arribat abans que Sarrià la tramiti. Tenen previst fer-ho a final de mes. L'alcalde, Roger Torrent (ERC), exposava ahir els motius que els duen a proposar al ple la delimitació de la trama supramunicipal. L'argument principal és “poder tenir les mateixes oportunitats que Girona”. Per Torrent, la realitat de l'àrea urbana contínua entre els municipis els dóna “raons per veure justa” la unificació de drets per a la creació de grans superfícies comercials: “El pla director ja ho preveu, i es tracta nomes de concretar-ho”, considera. Espera que, en els dies que passaran fins que Sarrià cursi la petició al ple de Girona, hi hagi la possibilitat de parlar amb l'alcalde de la capital per intentar trobar una sortida favorable a tots quatre municipis.
El dret a atraure superfícies de més de 800 metres quadrats
L'alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), creu que s'han llançat arguments contra la trama supramunicipal que no s'ajusten a la realitat: “No comportaria que un gran operador es pogués instal·lar ara al sector, perquè no es demana l'ampliació de la trama i, per nosaltres, aquell sector és sòl rústic que, per tant, en quedaria exclòs.” Mascort diu que l'operació interessa a Vilablareix per poder actuar en igualtat de condicions amb Girona. La trama supramunicipal els permetria que superfícies comercials de més de 800 m² s'instal·lessin al nucli urbà, a tocar de les que sí que es poden fer (i, de fet, existeixen) al sud de Girona, que no té limitacions en aquest sentit. El ple de Vilablareix va aprovar unànimement dilluns demanar a Girona la creació de la trama urbana supramunicipal.
