Redueixen l'edificabilitat a l'accés sud de Girona
El govern modifica el projecte de reconversió de les naus industrials en zona residencial abaixant la ràtio de pisos
Es busca l'acord per dur-lo al ple de l'octubre i desencallar tota l'operació
L'equip de govern de Girona aprofita el replanejament i modificació del projecte urbanístic de la carretera Barcelona, a l'entrada sud de la ciutat, per reduir l'edificabilitat. El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, assenyala que la modificació del projecte ve donada pel fet que el soterrament del tren convencional no té data i tot el projecte preveia la desaparició de la línia fèrria, així com l'entrada en escena de la Clínica Girona, que construiria el nou centre sanitari a la parcel·la a tocar de l'actual gasolinera.
Ribas subratlla que “el projecte inicial estava pensat en ple boom immobiliari i ara creiem bo reduir una mica l'edificabilitat”. Això suposa un canvi poc substancial pel responsable municipal, que afirma que “com a moltes reduirà l'alçària de les torres que s'hi preveien construir, que ara veiem molt exagerades”. La proposta de l'equip de govern ja s'ha fet arribar a l'empresa propietària, Desarrollos Inmobiliarios Fluvià, i als bancs que van concedir el crèdit sindicat per fer possible l'ambiciosa operació urbanística. La modificació plantejada es negocia ara, ja que la propietat i els bancs defensen que les càrregues adjudicades no tenen res a veure amb aquest canvi i defensen mantenir l'edificabilitat.
Tot i això, Ribas considera que les converses van per bon camí per arribar a un consens i aprofitar la voluntat de Clínica Girona d'instal·lar-se en aquesta zona, un fet que suposarà un incentiu residencial i comercial per a la zona que beneficiaria la propietat i les entitats financeres. L'objectiu que s'ha marcat el govern municipal és que es pogués aprovar inicialment el nou projecte PMU13 de la carretera Barcelona en el ple del mes d'octubre per permetre així desencallar el projecte.
El projecte inicial preveia més d'un miler de pisos al sector que es van projectar fent un mur façana amb la carretera de Barcelona i possibilitant que la majoria de baixos fossin espais comercials. El projecte guanyador del concurs que va fer el consistori també preveia una zona verda de més de 8.300 metres quadrats aprofitant la proposta que el cobriment de la via del tren s'allargués uns 250 metres més del que preveia el projecte. Ara aquesta possibilitat ha quedat vetada tenint en compte que no hi ha data ni recursos per pensar en la possibilitat, almenys a curt o mitjà termini, que se soterrarà la línia del tren convencional a Girona. El projecte urbanístic també preveia unes torres a tocar de la rotonda del Mas Gri que es pretenia que fos amb un disseny singular que donés caràcter a l'entrada sud. S'havia acordat que una de les torres fos un hotel, mentre la resta aniria destinat a oficines, habitatges o espai comercial a definir en el moment de desenvolupar-lo.
LA XIFRA
LA DATA
Múltiples bretolades i mala imatge
A finals del 2009, quan moltes naus van quedar buides, van començar les bretolades de tot tipus. El consistori va enderrocar una doble nau i en va tapiar dues més per evitar perills.
Una inversió de 50 milions i amb voluntat que estigui el 2018
La nova Clínica Girona ocuparia una parcel·la d'uns 6.000 metres quadrats, on hi havia la Citroën, i l'edifici tindria uns 26.000 metres quadrats. L'acord entre el consistori i la clínica per construir el nou edifici en aquest punt es va donar a conèixer a principi de juny i es descartava així fer-lo en uns terrenys a Fornells de la Selva, com es preveia inicialment. El centre sanitari calcula que necessitarà una inversió d'uns 50 milions d'euros i que estigui el 2018.
La fallida de l'empresa i l'esclat de la bombolla immobiliària
L'ambiciós projecte urbanístic va ser concebut a mitjans de la dècada del any 2000, en plena bombolla immobiliària. El fet que Girona ja no disposi de grans zones de creixement urbanístic al seu terme municipal va fer concebre aquesta reconversió de les naus industrials en zona residencial. De fet, altres zones de creixement, com Domeny o la zona de l'Avellaneda, tampoc s'estan desenvolupant
a conseqüència de la greu crisi econòmica.