Nel·lo no convenç Palau-solità

Els veïns de Palau-solità han manifestat en les darreres setmanes la seva inquietud amb l'estratègia de desenvolupament urbanístic que el pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) dibuixa al municipi. Val a dir que al poble, de 13.000 habitants, una plataforma ha recollit més de 5.000 signatures contràries al document. I el govern municipal (CiU-ERC-PP), que s'hi oposava des que els va arribar l'esborrany, ha acabat arrossegant l'oposició (PSC i ICV) a subscriure unes al·legacions que defensen la protecció ambiental d'un seguit de zones que en el PTMB figuren com a sòl no urbanitzable de manera preventiva. Aquest últim adjectiu obriria la porta a requalificar-lo com a urbanitzable en el futur.

El secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, el geògraf Oriol Nel·lo, es va arribar al municipi dimecres al vespre per tal de desfer «malentesos». Va defensar que amb el pla s'incrementarà la protecció ambiental blindant, a més dels espais d'interès natural actuals (100.000 de les 323.000 hectàrees de la regió metropolitana), 142.000 hectàrees addicionals d'espais agroforestals i zones no urbanitzables que serviran de connexió entre els àmbits preservats. I va argumentar que la Generalitat no té cap potestat per decidir els usos de cada parcel·la. «Això ho decidirà cada Ajuntament amb el seu planejament urbanístic.»

En el pla s'estructura la regió metropolitana al voltant d'un seguit de «nodes» o capitalitats ja existents. Terrassa, Sabadell, Granollers, Vilanova, Mataró, Vilafranca... però se'n proposen dos de nous: a la riera de Caldes i la vall del riu Tenes. Què implicaria? La plataforma Salvem el Poble i l'alcaldessa, Mercè Pla, parlen d'un desenvolupament urbanístic d'uns 30.000 habitants més. Però Nel·lo va assegurar que «el pla no ho diu, ni ho dóna a entendre, ni és la voluntat dels seus redactors». Ara bé, el ponent va admetre que es pretén que el PTMB sigui un instrument per pal·liar la dispersió urbanística –urbanitzacions que consumeixen sòl amb poca densitat de poblament–, la llunyania entre els centres de treball i docents respecte als nuclis residencials i la dificultat d'accés a l'habitatge. I va esmentar la «nova centralitat» de serveis i habitatges que el document dibuixa al voltant de la futura estació ferroviària de Palau-solità, amb un desenvolupament urbanístic que s'estendria cap a Sentmenat i Caldes de Montbui.

Els 300 veïns que omplien la sala van romandre callats durant l'extensa explicació de Nel·lo. Quan va acabar, ningú el va aplaudir, amb un aire de malfiança planant a l'ambient. El silenci, aleshores el van trencar els veïns, que sí que van rebre sonores adhesions del públic. La primera que va intervenir va expressar la seva por que es perdi la «identitat de poble»: «Jo no vull que Palau-solità impliqui estrès o acabi sent com Barcelona», es va queixar. Un altre veí va remetre el secretari de Planificació a un dels gràfics i li va fer veure que la major part de les zones protegides d'interès natural cauen en el terme municipal de Caldes –cal recordar els terrenys de l'escola agrònoma de la Torre Marimon–, i li va etzibar que volien que la traça ambiental fos més ampla. El número dos de Nel·lo li va donar un cop de mà i va mirar de desviar la pressió recordant que encara que protegissin tot el terme municipal, el govern local tindria la possibilitat d'autoritzar edificacions en aquells terrenys. Però finalment, un altre veí va acabar recargolant l'argument amb sagacitat: «Hi ha un acord global entre tots els partits polítics a l'Ajuntament, molts veïns i la plataforma perquè els terrenys estiguin protegits: pinti-ho tot de verd.»

L'alcaldessa, Mercè Pla, també va intervenir en la mateixa línia: «Demanem als redactors i als responsables que també classifiquin amb la màxim protecció aquest sòl, per tal de blindar-lo respecte a possibles creixements urbanístics orquestrats a través d'un pla director urbanístic.» Així, serà més difícil que un futur govern municipal se'n desdigui i tingui les temptacions que insinuaven els ponents.