Cardona comença a dibuixar el futur de les colònies Arqués
L'Ajuntament analitza les 60 cases baixes dels miners, on encara viuen 21 famílies, amb la idea de posar-les al mercat
Es farà un procés per decidir quins usos es volen donar als 27.000 m², on cabrien 315 habitatges
Cardona vol definir en el període màxim d'un any el futur urbanístic de les antigues colònies de miners Arqués, situades en un dels extrems del municipi, a la sortida en direcció al Miracle. Es tracta d'una zona dividia en dues parts: la vella, on es va aixecar el barri de cases baixes dels miners, i la nova, on hi ha 27.000 metres quadrats de zona urbanitzable pendent de desenvolupar.
La colònia va passar a mans municipals el 1990, en el marc del conveni de cessions signat per l'Ajuntament i Ercros. Al llarg dels anys, diferents governs municipals van idear alguns plans –per exemple, s'havia parlat de fer-hi un càmping–, però mai no s'havia acabat de pensar la zona en el seu conjunt. Ara, l'equip de govern que lidera el republicà Ferran Estruch vol desencallar el seu desenvolupament.
Per una banda, l'Ajuntament ha dut a terme un estudi de les cases construïdes amb la voluntat de saber quantes estan en bon estat i quantes estan desocupades. Estruch ha avançat que, dels 60 habitatges, n'hi ha 40 que no presenten deficiències, 21 dels quals estan ocupats. Els habitatges, com el sòl, són ara de propietat municipal, però hi ha famílies que encara hi viuen, sense pagar cap lloguer, perquè Ercros va donar la colònia amb la condició “que els miners que hi vivien i les seves viudes tenien dret de ser-hi fins que es morissin”, motiu pel qual també s'ha fet ara una revisió per saber l'estat de cada cas.
L'objectiu és “obtenir un mapa de les que estan bé i un càlcul de què pot costar arreglar les que estan malament amb la idea de posar habitatge nou al mercat, generant ajudes perquè sigui accessible”.
En aquesta línia, l'Ajuntament ha començat una prova pilot amb un primer paquet de quatre cases que ja s'estan rehabilitant: “Les destinarem a habitatge social o a habitatge lligat a l'empresa.”
Cases a banda, el consistori treballa per definir què es fa amb els 27.000 metres quadrats sense construir. Serà “el poble” qui ho decidirà per mitjà d'un procés participatiu: “Es poden fer pisos, es pot fer un alberg, es pot destinar a habitatge lligat a l'empresa, es pot reparcel·lar i vendre... hi ha moltes opcions, són molts metres quadrats i cal que decidim què hi volem; encara no sabem com farem el procés participatiu, però ens agradaria saber cap on hem de tirar d'aquí a un any”, explica. Segons l'estudi, cabrien a la possible zona de creixement de les antigues colònies Arqués 315 habitatges.
Les cases dels miners
La colònia va néixer el 1926, però no es va desenvolupar íntegrament fins al 1939, quan Unión Explosivos Río Tinto va construir els habitatges seguint la tipologia establerta a les zones mineres de l'empresa: cases unifamiliars d'una planta i de petites dimensions, alineades en carrers, però sense seguir un criteri urbanístic conjunt clar.
LA XIFRA
LA DATA
Tot suma per recuperar els 5.000
Un dels objectius de Cardona és recuperar els 5.000 habitants i per aconseguir-ho “cal que els joves puguin viure i treballar a Cardona”, diu l'alcalde, Ferran Estruch, que és sabedor que tenen “l'índex de població envellida més alt del Bages en un poble en què el jovent ha anat anant-se'n”. El municipi no va viure la bombolla immobiliària i, vist el que ha suposat arreu, aquest fet es veu ara com un encert, tot i que també ha causat que no hi hagi estoc d'habitatge nou. En aquesta línia, a banda de la colònia Arqués, l'Ajuntament també ha analitzat l'estat dels pisos buits del municipi, que són 333 entre el centre històric i la Coromina, dos terços des quals “no estan en bon estat”. L'objectiu en els tres nuclis de la població és el mateix: “Fer polítiques actives per fer aflorar l'habitatge i posar-lo en el mercat.” L'altra pota del projecte és l'ocupació. En aquesta línia, l'Ajuntament continua apostant per l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, un projecte “innovador” que uneix dos municipis de diferents comarques i demarcacions amb l'objectiu de reactivar l'economia: “Hem passat de tenir una estructura petita amb la qual no arribàvem a enlloc a tenir un pla estratègic clar de turisme, ocupació, comerç i empresa.”