Les fagedes de l'obaga de les Olletes no es toquen

Els boscos madurs –on la mà humana no altera el cicle de vida natural dels arbres, de 100 a 200 anys– són fonamentals per al manteniment de la biodiversitat i del règim de pluges. A la Garrotxa, que és l'única comarca que els té inventariats, representen un 3% dels de la superfície forestal, que són tres quartes parts de la total. És la que té, proporcionalment, més superfície forestal del país. Ara i gràcies a l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEG), s'han pogut protegir 13,5 hectàrees més de la fageda de Fontanils, a la Vall d'en Bas. Fins ara, la protecció era només per a 4,5 hectàrees. Aquesta zona s'afegeix als boscos madurs de faig que la Generalitat té a la zona, al sector de les Olletes, i constitueix un espai idoni per assegurar-hi la biodiversitat, fomentar-la i estudiar-la en el temps. Un bon exemple del benefici de la protecció d'aquests boscos és la constatació que els naturalistes han fet del retorn a la Garrotxa del picot negre, les poblacions del qual s'havien desplaçat al Pirineu.

Tot plegat és possible gràcies al suport econòmic del programa Sèlvans de la Diputació de Girona i de l'Obra Social de Catalunya Caixa, que n'han comprat el dret de tala. Aquestes entitats aporten els diners que serveixen per compensar els propietaris d'aquests boscos per les quantitats que deixen de percebre per renunciar a l'explotació de la fusta.

En aquest tipus de boscos madurs, es respecta el cicle natural. Quan un arbre cau, no se'l retira sinó que serveix d'hàbitat per a moltes espècies, cosa que fomenta la biodiversitat.

El tècnic del Museu dels Volcans, Jordi Zapata, ha muntat al vestíbul d'aquest equipament una exposició en què recrea la biodiversitat d'un tronc podrit amb animals de tot tipus naturalitzats de la col·lecció Bartomeu Pairó, propietat del museu.