medi ambient
Les emissions de CO² i metà del riu Fluvià, a estudi
Investigadors de la Universitat de Barcelona volen saber si la descomposició de la matèria a les represes contribueix a l'efecte hivernacle
L'estudi obté la Beca Ciutat d'Olot de Ciències Naturals
El tram garrotxí del riu Fluvià és ric en represes i això és una particularitat d'aquest espai fluvial. La majoria es van construir per a un ús industrial de l'aigua quan hi va haver l'auge de la industrialització tèxtil i es troben sobretot entre Olot, Sant Joan les Fonts –on va fer funcionar durant anys una indústria paperera– i Castellfollit de la Roca. Ara, un equip d'investigació del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona vol estudiar les emissions de CO² i de metà que es produeixen en aquestes represes i analitzar si influeixen en l'anomenat efecte hivernacle.
El representant d'aquest equip d'investigació, Biel Obrador, ha explicat que el tram garrotxí del Fluvià és un espai idoni per realitzar aquest estudi perquè hi ha acumulades una quarantena de represes. Segons ell, els rius respiren i, en aquests espais d'aigües més quietes, és on es pot analitzar aquesta respiració. Obrador ha clarificat que la descomposició de la matèria orgànica –restes vegetals, per exemple– emet CO2 i gas metà. Aquest equip ha estat premiat amb els 4.500 euros de la Beca de Ciències Naturals Oriol de Bolós de les Beques Ciutat d'Olot, uns diners que els ha de servir per dur a terme un estudi en dues fases. La primera consistirà en la selecció dels espais on es realitzarà i la segona, les mesures dels gasos que es faran al llarg de l'any per determinar canvis produïts per factors, com per exemple els climàtics. Biel Obrador hi ha afegit que les dades que es recullin poden ser molt útils per a la gestió futura de l'aigua. Segons ell, ja ha passat l'època de la construcció de grans embassaments. “Potser caldrà fer petites rescloses i llavors caldrà saber si l'energia que s'obtingui es pot considerar verda o no”, ha dit.
Montolivet
L'estudi de la urbanització de Montolivet a través del testimoni dels seus veïns o de persones vinculades als quasi 60 anys d'història d'aquest barri olotí, d'Anna Escarpanter i Pau Llimona, ha guanyat la beca de Ciències Socials i Humanes Ernest Lluc de les Beques Ciutat d'Olot, també dotada amb 4.500 euros. Tots dos investigadors pretenen escriure la història d'aquest barri a través del testimoni dels seus veïns o de persones que hi han estat o estan vinculades. És un assentament de 336 cases de més de 20 tipologies diferents i repartides en 9 hectàrees al peu del volcà Montolivet. Es van construir al 1950 i aleshores van ser com una mena d'habitatges de protecció social. Van acollir el deu per cent de la població d'Olot d'aleshores. Escarpanter i Llimona han dit que se senten atrets per la difícil ubicació topogràfica d'aquest barri, perquè és un referent urbanístic de la ciutat, per l'equilibri que hi ha entre l'espai construït i el públic i perquè els habitatges que s'hi van construir són dignes per a la gent treballadora.
