Encara falten millores a l'N-II al pas per Bàscara
Un estudi del RACC només dóna una nota de 54 sobre 100 a la travessera del municipi
Tot i la restricció dels camions, s'infringeix massa la velocitat permesa i la seguretat no és òptima
Les condicions de seguretat, mobilitat i adequació urbana de l'N-II al pas per Bàscara deixen molt a desitjar: segons un estudi elaborat pel RACC, la travessera de Bàscara només obté un aprovat justet, amb 53,5 punts sobre una puntuació màxima de 100 punts. A més, cal tenir en compte que si la travessera de Bàscara supera d'alguns puntets la mitjana de puntuació és perquè l'estudi es va fer el 2013, després de la prohibició que hi circulin els camions de gran tonatge; la intensitat dels vehicles pesants és un dels criteris de valoració negativa que recull el RACC en els seus estudis i el resultat hauria estat molt més negatiu en el cas de Bàscara si l'estudi s'hagués fet abans de l'abril del 2013.
Entre els paràmetres que analitza el RACC, el de la mobilitat és el que influeix més en el resultat final; en aquest apartat, a Bàscara els punts positius són per l'accés al transport públic, parada d'autocar i una bona disposició dels passos per a vianants. Pel que fa als aspectes negatius, hi ha una senyalització d'orientació “mínimament acceptable”, l'estat de les voreres i la inexistència d'un carril bici.
A l'hora de valorar la seguretat viària, a Bàscara s'observa un 22,25% de vehicles que superen la velocitat permesa; és la xifra més alta de les quatre travesseres analitzades en l'estudi. En aquest sentit, es troba a faltar l'existència d'una porta d'entrada, una rotonda o element significatiu per permetre als conductors identificar la transició de carretera a travessera. També es troben a faltar illetes centrals i carrils de gir a l'esquerra; tal com recull l'estudi, el gir a l'esquerra es permet però sense carril de separació, de manera que augmenta el risc de col·lisió.
El tercer paràmetre d'avaluació, l'adequació urbana, valora l'existència d'elements de mobiliari i arbrat i el nivell d'impacte acústic. Aquest últim punt a Bàscara se situa en 71/73 decibels. L'adequat seria un resultat de 65 dB(A), i els resultats d'entre 70 i 75, com els de Bàscara, se situen al límit dels resultats acceptables; sobre aquest punt també, si es té en compte que les mesures s'han pres d'ençà que no hi passen els camions, els responsables de l'estudi consideren que anteriorment els resultats podien ser d'entre 78 i 80 dB(A). Sense els camions, els paràmetres que poden reduir l'impacte acústic són la velocitat permesa i la qualitat de l'asfaltat.
Pel que fa a la densitat de trànsit, l'estudi només disposa de dades anteriors a la restricció dels camions: dels 16.000 vehicles diaris apuntats, es calcula que el trànsit es pot haver reduït entre un 15% i un 20%.
Tot i aquests resultats no gaire bons, la travessera de Bàscara és la que obté la millor puntuació de les travesseres que s'inclouen en l'estudi del RACC: la de l'Aldea, a la demarcació de Tarragona, a l'N 340, obté una nota de 35 punts; la de Bellcaire d'Urgell, a la Noguera, a la C-53, obté 37,5 punts, i, finalment, la de Vallirana, al Baix Llobregat, a l'N-340, obté una nota de 48 punts.
Recomanacions per millorar la situació
Aquesta és la segona auditoria que fa el RACC sobre la qualitat de les travesseres en vies urbanes. Als quatre municipis estudiats en aquest treball, cal sumar-hi l'estudi de l'any passat en què es va analitzar Altafulla, Cubelles i Monistrol, i Celrà pel que fa les comarques de Girona. El RACC transmet les seves auditories i una sèrie de propostes per reconduir les situacions observades als titulars de les vies, el Ministeri de Foment o la Generalitat de Catalunya. En el cas de la travessera de Bàscara, titularitat de Foment, les principals propostes per millorar la situació serien prendre mesures per al compliment del límit de velocitat; no necessàriament amb més radars, sinó per exemple amb una “porta d'entrada” o rotonda, apunten els responsables de l'estudi. També es recomanen “ulls de gat” o reflectors que marquin la separació de carrils, i que es regulin els girs a l'esquerra. Finalment, se suggereix millorar la integració urbana amb mobiliari urbà i arbrat, donar continuïtat a la vorera de vianants al marge oest i valorar l'estudi d'un itinerari per a bicicletes, separat de l'N-II.