Canal sense arbres

Les ban­que­tes són les llar­gues file­res d'arbres que acom­pa­nyen els canals de reg i a les comar­ques de Ponent s'han con­ver­tit en un gran reclam pai­satgístic, d'oci i de turisme. Durant el segle XIX els cons­truc­tors del canal d'Urgell van plan­tar molts arbres a les vores del canal i dels seus ramals perquè les arrels aju­da­ven a esta­bi­lit­zar els ter­renys. Es van for­mar uns grans pas­se­jos ombrívols de frei­xes i plàtans que unien pobles i viles seguint el camí de l'aigua. A finals del segle XX, però, es va començar a gene­ra­lit­zar la ins­tal·lació de for­migó com a cana­lit­zació de l'aigua, de manera que les arrels dels arbres van dei­xar de ser un aliat i es van con­ver­tir en un pro­blema. La solució radi­cal per part de la Casa Canal, nom popu­lar que rep la Comu­ni­tat de Regants que és titu­lar dels drets de gestió del canal, va ser treure els arbres i dei­xar els camins sense cap ombra. Aquesta pràctica es va esten­dre als anys vui­tanta i noranta, fins que van començar a aparèixer veus que aler­ta­ven de la gran pèrdua de patri­moni natu­ral i pai­satgístic que aquesta pràctica supo­sava. Però els pro­ble­mes no han des­a­pa­re­gut.

Aquest 2014 s'ha produït un altre epi­sodi que enfronta l'Ajun­ta­ment de les Bor­ges Blan­ques amb la Casa Canal. La Comu­ni­tat de Regants va talar el desem­bre pas­sat tots els arbres d'un tram de més de 400 metres a la ban­queta de la quarta sèquia entre les Bor­ges i Juneda. Ho van des­co­brir i denun­ciar l'asso­ci­ació La Ban­queta de Juneda i l'Ajun­ta­ment de les Bor­ges, on havia tin­gut lloc la tala. L'Ajun­ta­ment no havia estat aler­tat de les obres, que han con­sis­tit en la reti­rada de tot l'arbrat, l'apla­na­ment dels ter­renys i la ins­tal·lació d'un calaix enco­frat de for­migó per al pas de l'aigua pel canal. L'Ajun­ta­ment va obli­gar a atu­rar les obres (en total s'havia d'ins­tal·lar for­migó en un tram d'1,3 quilòmetres en ter­reny de les Bor­ges i de Juneda) i ara reclama 24.000 euros per a la res­ti­tució de l'arbrat, amb un pro­jecte que inclou la replan­tada d'una vui­tan­tena d'arbres amb el seu reg cor­res­po­nent. L'alcalde, Enric Mir, es queixa que la Casa Canal està acos­tu­mada “a tirar pel dret”, i con­fia que aquest epi­sodi ser­veixi per can­viar la manera de pro­ce­dir: “Van avi­sar de les obres amb una carta on deien que farien un reves­ti­ment del for­migó exis­tent, però el que han fet és molt dife­rent, és una gran obra que ha trans­for­mat un pai­satge que està decla­rat bé cul­tu­ral d'interès local (BCIL).” Segons l'alcalde, la Comu­ni­tat de Regants hau­ria d'haver sol·lici­tat una llicència ambi­en­tal per actuar en una zona decla­rada BCIL. Les Bor­ges i Juneda van decla­rar el pas­seig de la Ban­queta BCIL el 2002. La Casa Canal hi va recórrer i en el cas de Juneda el tri­bu­nal li va donar la raó per un defecte de forma en la tra­mi­tació.

Els al·ludits de moment estu­dien la situ­ació i no avan­cen què faran. Fonts de la Comu­ni­tat de Regants han expli­cat que no van dema­nar permís d'obres perquè n'estan exempts com a ges­tors d'una obra hidràulica decla­rada d'interès gene­ral, i que si era neces­sari també un permís ambi­en­tal “és una cosa que s'haurà d'ana­lit­zar”, però en qual­se­vol cas “la nos­tra opinió és que no ho era”, hi va afe­gir. Tam­poc no avan­cen si faran una repo­sició dels arbres com els demana el con­sis­tori de les Bor­ges, ni si l'obra con­ti­nuarà ara en ter­reny de Juneda, com estava pre­vist abans de l'atu­rada.

El Con­sell Comar­cal de les Gar­ri­gues també ha pro­tes­tat per la tala. Es dóna el cas que la Comu­ni­tat de Regants i el Con­sell Comar­cal tenen sig­nat un con­veni per a la pro­moció turística de la Ban­queta. Es tracta d'un pai­satge pro­te­git pel pla ter­ri­to­rial par­cial de Ponent del 2007, que ins­tava a orde­nar els usos de les ribes i recu­pe­rar amb el seu arbrat les ban­que­tes de canals i séquies com a llocs d'esbarjo, dis­se­nyar iti­ne­ra­ris i trans­for­mar aquests espais en ele­ments estruc­tu­ra­dors del ter­ri­tori, i també inclòs en el catàleg de pai­satge de les Ter­res de Lleida ela­bo­rat per la Gene­ra­li­tat el 2008, en què es des­ta­ca­ven les ban­que­tes com a espais molt valo­rats.“Donem suport a la recla­mació de l'Ajun­ta­ment de les Bor­ges perquè això és un patri­moni de les Gar­ri­gues que no hem de mal­me­tre”, explica el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Juli Muro.

Men­tres­tant, l'asso­ci­ació que va denun­ciar el cas, La Ban­queta de Juneda, es manté alerta per si les obres con­ti­nuen, un cop s'acabi l'època de reg, en direcció a Juneda. Con­fien que el con­sis­tori de Juneda s'afa­nyi aquests mesos a pro­te­gir la zona com a BCIL i que el de les Bor­ges Blan­ques “no s'arronsi i faci com­plir la llei pel que fa al BCIL, també en el règim san­ci­o­na­dor”. L'enti­tat també ha posat en marxa l'ela­bo­ració d'un inven­tari de tots els arbres de la ban­queta de la quarta séquia, per tal de tenir sota con­trol qual­se­vol pos­si­ble tala o dany als arbres, com ara el que es va detec­tar l'any pas­sat amb her­bi­ci­des. “Nosal­tres no estem en con­tra de la Casa Canal, al con­trari, els hem reco­ne­gut sem­pre el seu paper; de fet, van ser ells els que van plan­tar els arbres al seu dia, però pre­ci­sa­ment per això no ente­nem que ara no tin­guin cap sen­si­bi­li­tat cap a aquest patri­moni que ells van crear”, explica Edu­ard Porta, pre­si­dent de l'asso­ci­ació. Segons Porta, el trans­port efi­ci­ent de l'aigua a través del canal i les séquies hau­ria de ser per­fec­ta­ment com­pa­ti­ble amb la pre­ser­vació de l'entorn natu­ral i pai­satgístic.