Aigua ‘nova' per al Segrià

Un total de 22 municipis del Segrià i la Noguera, Lleida capital inclosa, estrenaran subministrament d'aigua potable d'aquí a un any. Acuaes, organisme estatal responsable de la infraestructura hidràulica, ja té l'autorització per invertir 4,3 milions d'euros i executar la tercera i última fase d'aquest projecte, que ha permès modernitzar l'abastament d'aigua en una població de més de 150.000 habitants i garantir la qualitat i la quantitat d'aigua per, almenys, mig segle, segons expliquen els tècnics. Això sí, la millora ha comportat que el rebut de l'aigua s'hagi duplicat.

L'objectiu d'aquesta actuació és millorar l'explotació del canal de Pinyana modernitzant la infraestructura per fer-ne un ús més racional, ja sigui separant els cabals per a reg i els de boca o revestint aquells trams més envellits i que registren pèrdues d'aigua. El fet de construir un nou abastament, mitjançant una canonada nova, evita els riscos de contaminació relacionats amb la captació de l'aigua d'un canal a l'aire lliure. El projecte permet que ara hi hagi un subministrament d'entre 18 i 20 hectòmetres cúbics l'any, però la canonada construïda té capacitat per ampliar aquest proveïment als 40 hectòmetres cúbics anuals.

La portada d'aigua haurà tingut un cost d'uns 68 milions d'euros, quantitat que s'ha incrementat en uns 15 en relació amb els previstos en un principi, i ha consistit a connectar l'embassament de Santa Anna amb Lleida i amb ramals a la resta de municipis del Segrià i algun de la Noguera.

El projecte, si es compleixen els terminis, haurà costat 15 anys, uns quants més dels previstos a principis de segle, quan es fixava un objectiu d'uns cinc anys.

Els ajuntaments implicats són els de Lleida, Albesa, Alcoletge, Alfarràs, Algerri, Alguaire, Almenar, Alpicat, Benavent de Segrià, Corbins, Ivars de Noguera, la Portella, Rosselló, Térmens, Torre-serona, Torrefarrera, Torrelameu, Vilanova de la Barca i Vilanova de Segrià. A més, Albatàrrec i Sudanell tenen un acord amb Lleida capital i prenen l'aigua dels seus dipòsits. Tots aquests ajuntaments van constituir el 2001 la Mancomunitat Intermunicipal de l'Abastament d'Aigua de Pinyana, un organisme que s'encarrega de gestionar aquest projecte conjuntament amb Acuaes (abans Acuaebro) i, a més, ha de coordinar el pagament diferit del 40% de la inversió. Per tant, la mancomunitat ha d'assumir prop de la meitat de la inversió, i aquesta despesa l'afronta fent repercutir en el preu de l'aigua la tarifa que paga l'Ajuntament per tenir subministrament. Després, si vol, traspassa aquests costos als veïns mitjançant el rebut de l'aigua. De fet, la majoria ho han fet, tot i que progressivament. Un procés de 15 anys i que ha acabat duplicant el rebut en alguns municipis. A Lleida capital, l'increment és del 70% en dos anys i de fins a un 120% en sis anys, incloent-hi la tarifa i els cànons de la Generalitat i de sanejament.

A més, la gestió tècnica de la infraestructura s'ha adjudicat a Aquàlia, la filial de FCC, que també s'ha de pagar.

Per tot plegat, durant la primera fase de la nova portada d'aigua, cap a l'any 2006, es va aplicar una tarifa als ajuntaments de 0,0443 euros per metre cúbic. El 2012 es va incrementar fins als 0,10 euros per metre cúbic i ara es factura a 0,20. Són quantitats encara baixes, tot i els forts increments. És a dir, que en el cas dels ajuntaments que ho han fet repercutir en el rebut dels veïns, ha suposat uns 20 euros mensuals de més a cada llar, segons els estudis tècnics.

Alguns ajuntaments han carregat de manera escalonada aquest augment, assumint-ne una part o bé aplicant a les ordenances fiscals un increment regulat. D'altres han assumit en primera instància el sobrecost de l'aigua, tot i que tard o d'hora arribarà als veïns. La primera tinenta d'alcalde de Lleida, Marta Camps, també responsable de concessions i serveis públics, explicava en un article que els increments fixats a la capital de Ponent se situen molt per sota d'altres subministraments, com ara els de gas o electricitat, i que encara que reconeix que s'han hagut d'afrontar inversions i taxes de la Generalitat, el preu de l'aigua a Lleida és encara dels més barats de Catalunya, d'Espanya i també d'Europa.

De fet, la mitjana per demarcacions catalanes la trenca Barcelona, amb 2,3 euros per metre cúbic, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ja que a Tarragona els costa 1,8, a Lleida gairebé 1,7 euros per metre cúbic i a Girona tenen una mitjana d'1,6 euros.

No obstant això, els augments de tarifa, cànons i impostos han coincidit amb la crisi i això ha generat el rebuig social. Plataformes i entitats ciutadanes s'han “rebotat” a Lleida contra aquestes pujades del preu de l'aigua i han criticat sobretot la privatització del servei a la ciutat. L'intent de multireferèndum del 25 de maig passat a Lleida va incloure una pregunta en aquest sentit, com s'explica en l'entrevista que acompanya aquest reportatge.

Portaveus municipals, però, asseguren que per al pròxim exercici, de moment, no s'ha previst cap altre increment.

La tercera i última fase, de 4,5 milions d'euros i un any d'obres ha de connectar amb Benavent de Segrià, construir nous dipòsits a Alguaire i Almenar, millorar el de la Portella i també completar la connexió amb Lleida.

Les dues fases anteriors del projecte de portada d'aigües es van adjudicar entre els anys 2000 i 2006. Totes dues van suposar una inversió inicial de 48,6 milions d'euros, tot i que al final el cost va ser de 63 milions. La diferència es deu al fet que, un cop començades les obres, es va redissenyar el projecte i es va fer que la xarxa tingués més capacitat i arribés a més municipis dels previstos en un principi. Aquesta és la justificació que van donar les administracions al que entenien que era un projecte insuficient.

De les obres ja finalitzades i en servei, en destaca el nou dipòsit regulador de Lleida ciutat, construït prop de Torrefarrera i que ocupa 1,6 hectàrees. Es tracta d'un enorme dipòsit amb capacitat per a 75.000 metres cúbics, o el que és el mateix, l'aigua que consumeix Lleida en tres dies. Amb aquesta infraestructura es multiplica per cinc la capacitat de reserva que tenia la ciutat fins ara. També és important el dipòsit de la capçalera del nou proveïment, aixecat a Castellonroi (Franja de Ponent) i que té capacitat per a 10.000 metres cúbics. La portada d'aigua té 120 quilòmetres de canonades.