Aigua ‘nova' per al Segrià

Un total de 22 muni­ci­pis del Segrià i la Noguera, Lleida capi­tal inclosa, estre­na­ran sub­mi­nis­tra­ment d'aigua pota­ble d'aquí a un any. Acu­aes, orga­nisme esta­tal res­pon­sa­ble de la infra­es­truc­tura hidràulica, ja té l'auto­rit­zació per inver­tir 4,3 mili­ons d'euros i exe­cu­tar la ter­cera i última fase d'aquest pro­jecte, que ha permès moder­nit­zar l'abas­ta­ment d'aigua en una població de més de 150.000 habi­tants i garan­tir la qua­li­tat i la quan­ti­tat d'aigua per, almenys, mig segle, segons expli­quen els tècnics. Això sí, la millora ha com­por­tat que el rebut de l'aigua s'hagi dupli­cat.

L'objec­tiu d'aquesta actu­ació és millo­rar l'explo­tació del canal de Pinyana moder­nit­zant la infra­es­truc­tura per fer-ne un ús més raci­o­nal, ja sigui sepa­rant els cabals per a reg i els de boca o reves­tint aquells trams més enve­llits i que regis­tren pèrdues d'aigua. El fet de cons­truir un nou abas­ta­ment, mit­jançant una cano­nada nova, evita els ris­cos de con­ta­mi­nació rela­ci­o­nats amb la cap­tació de l'aigua d'un canal a l'aire lliure. El pro­jecte per­met que ara hi hagi un sub­mi­nis­tra­ment d'entre 18 i 20 hectòmetres cúbics l'any, però la cano­nada cons­truïda té capa­ci­tat per ampliar aquest proveïment als 40 hectòmetres cúbics anu­als.

La por­tada d'aigua haurà tin­gut un cost d'uns 68 mili­ons d'euros, quan­ti­tat que s'ha incre­men­tat en uns 15 en relació amb els pre­vis­tos en un prin­cipi, i ha con­sis­tit a con­nec­tar l'embas­sa­ment de Santa Anna amb Lleida i amb ramals a la resta de muni­ci­pis del Segrià i algun de la Noguera.

El pro­jecte, si es com­plei­xen els ter­mi­nis, haurà cos­tat 15 anys, uns quants més dels pre­vis­tos a prin­ci­pis de segle, quan es fixava un objec­tiu d'uns cinc anys.

Els ajun­ta­ments impli­cats són els de Lleida, Albesa, Alco­letge, Alfarràs, Algerri, Alguaire, Alme­nar, Alpi­cat, Bena­vent de Segrià, Cor­bins, Ivars de Noguera, la Por­te­lla, Ros­selló, Térmens, Torre-serona, Tor­re­far­rera, Tor­re­la­meu, Vila­nova de la Barca i Vila­nova de Segrià. A més, Albatàrrec i Suda­nell tenen un acord amb Lleida capi­tal i pre­nen l'aigua dels seus dipòsits. Tots aquests ajun­ta­ments van cons­ti­tuir el 2001 la Man­co­mu­ni­tat Inter­mu­ni­ci­pal de l'Abas­ta­ment d'Aigua de Pinyana, un orga­nisme que s'encar­rega de ges­ti­o­nar aquest pro­jecte con­jun­ta­ment amb Acu­aes (abans Acu­a­e­bro) i, a més, ha de coor­di­nar el paga­ment dife­rit del 40% de la inversió. Per tant, la man­co­mu­ni­tat ha d'assu­mir prop de la mei­tat de la inversió, i aquesta des­pesa l'afronta fent reper­cu­tir en el preu de l'aigua la tarifa que paga l'Ajun­ta­ment per tenir sub­mi­nis­tra­ment. Després, si vol, tras­passa aquests cos­tos als veïns mit­jançant el rebut de l'aigua. De fet, la majo­ria ho han fet, tot i que pro­gres­si­va­ment. Un procés de 15 anys i que ha aca­bat dupli­cant el rebut en alguns muni­ci­pis. A Lleida capi­tal, l'incre­ment és del 70% en dos anys i de fins a un 120% en sis anys, inclo­ent-hi la tarifa i els cànons de la Gene­ra­li­tat i de sane­ja­ment.

A més, la gestió tècnica de la infra­es­truc­tura s'ha adju­di­cat a Aquàlia, la filial de FCC, que també s'ha de pagar.

Per tot ple­gat, durant la pri­mera fase de la nova por­tada d'aigua, cap a l'any 2006, es va apli­car una tarifa als ajun­ta­ments de 0,0443 euros per metre cúbic. El 2012 es va incre­men­tar fins als 0,10 euros per metre cúbic i ara es fac­tura a 0,20. Són quan­ti­tats encara bai­xes, tot i els forts incre­ments. És a dir, que en el cas dels ajun­ta­ments que ho han fet reper­cu­tir en el rebut dels veïns, ha supo­sat uns 20 euros men­su­als de més a cada llar, segons els estu­dis tècnics.

Alguns ajun­ta­ments han car­re­gat de manera esca­lo­nada aquest aug­ment, assu­mint-ne una part o bé apli­cant a les orde­nan­ces fis­cals un incre­ment regu­lat. D'altres han assu­mit en pri­mera instància el sobre­cost de l'aigua, tot i que tard o d'hora arri­barà als veïns. La pri­mera tinenta d'alcalde de Lleida, Marta Camps, també res­pon­sa­ble de con­ces­si­ons i ser­veis públics, expli­cava en un arti­cle que els incre­ments fixats a la capi­tal de Ponent se situen molt per sota d'altres sub­mi­nis­tra­ments, com ara els de gas o elec­tri­ci­tat, i que encara que reco­neix que s'han hagut d'afron­tar inver­si­ons i taxes de la Gene­ra­li­tat, el preu de l'aigua a Lleida és encara dels més barats de Cata­lu­nya, d'Espa­nya i també d'Europa.

De fet, la mit­jana per demar­ca­ci­ons cata­la­nes la trenca Bar­ce­lona, amb 2,3 euros per metre cúbic, segons dades de l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA), ja que a Tar­ra­gona els costa 1,8, a Lleida gai­rebé 1,7 euros per metre cúbic i a Girona tenen una mit­jana d'1,6 euros.

No obs­tant això, els aug­ments de tarifa, cànons i impos­tos han coin­ci­dit amb la crisi i això ha gene­rat el rebuig social. Pla­ta­for­mes i enti­tats ciu­ta­da­nes s'han “rebo­tat” a Lleida con­tra aques­tes puja­des del preu de l'aigua i han cri­ti­cat sobre­tot la pri­va­tit­zació del ser­vei a la ciu­tat. L'intent de mul­ti­re­ferèndum del 25 de maig pas­sat a Lleida va incloure una pre­gunta en aquest sen­tit, com s'explica en l'entre­vista que acom­pa­nya aquest repor­tatge.

Por­ta­veus muni­ci­pals, però, asse­gu­ren que per al pròxim exer­cici, de moment, no s'ha pre­vist cap altre incre­ment.

La ter­cera i última fase, de 4,5 mili­ons d'euros i un any d'obres ha de con­nec­tar amb Bena­vent de Segrià, cons­truir nous dipòsits a Alguaire i Alme­nar, millo­rar el de la Por­te­lla i també com­ple­tar la con­nexió amb Lleida.

Les dues fases ante­ri­ors del pro­jecte de por­tada d'aigües es van adju­di­car entre els anys 2000 i 2006. Totes dues van supo­sar una inversió ini­cial de 48,6 mili­ons d'euros, tot i que al final el cost va ser de 63 mili­ons. La diferència es deu al fet que, un cop començades les obres, es va redis­se­nyar el pro­jecte i es va fer que la xarxa tingués més capa­ci­tat i arribés a més muni­ci­pis dels pre­vis­tos en un prin­cipi. Aquesta és la jus­ti­fi­cació que van donar les admi­nis­tra­ci­ons al que ente­nien que era un pro­jecte insu­fi­ci­ent.

De les obres ja fina­lit­za­des i en ser­vei, en des­taca el nou dipòsit regu­la­dor de Lleida ciu­tat, cons­truït prop de Tor­re­far­rera i que ocupa 1,6 hectàrees. Es tracta d'un enorme dipòsit amb capa­ci­tat per a 75.000 metres cúbics, o el que és el mateix, l'aigua que con­su­meix Lleida en tres dies. Amb aquesta infra­es­truc­tura es mul­ti­plica per cinc la capa­ci­tat de reserva que tenia la ciu­tat fins ara. També és impor­tant el dipòsit de la capçalera del nou proveïment, aixe­cat a Cas­te­llon­roi (Franja de Ponent) i que té capa­ci­tat per a 10.000 metres cúbics. La por­tada d'aigua té 120 quilòmetres de cano­na­des.