Serveis

Infraestructures

Última fase del nou abastament a Lleida i el Segrià

Aigua ‘nova' per al Segrià

L'Estat autoritza l'execució de la tercera i darrera fase del nou abastament d'aigua potable a la comarca

El subministrament haurà costat 68 milions i s'haurà fet en 15 anys

El rebut s'ha duplicat en alguns pobles

La inversió ha tingut un sobrecostde 15 milions perquè es va ampliar el projecte un cop començat

Un total de 22 muni­ci­pis del Segrià i la Noguera, Lleida capi­tal inclosa, estre­na­ran sub­mi­nis­tra­ment d'aigua pota­ble d'aquí a un any. Acu­aes, orga­nisme esta­tal res­pon­sa­ble de la infra­es­truc­tura hidràulica, ja té l'auto­rit­zació per inver­tir 4,3 mili­ons d'euros i exe­cu­tar la ter­cera i última fase d'aquest pro­jecte, que ha permès moder­nit­zar l'abas­ta­ment d'aigua en una població de més de 150.000 habi­tants i garan­tir la qua­li­tat i la quan­ti­tat d'aigua per, almenys, mig segle, segons expli­quen els tècnics. Això sí, la millora ha com­por­tat que el rebut de l'aigua s'hagi dupli­cat.

L'objec­tiu d'aquesta actu­ació és millo­rar l'explo­tació del canal de Pinyana moder­nit­zant la infra­es­truc­tura per fer-ne un ús més raci­o­nal, ja sigui sepa­rant els cabals per a reg i els de boca o reves­tint aquells trams més enve­llits i que regis­tren pèrdues d'aigua. El fet de cons­truir un nou abas­ta­ment, mit­jançant una cano­nada nova, evita els ris­cos de con­ta­mi­nació rela­ci­o­nats amb la cap­tació de l'aigua d'un canal a l'aire lliure. El pro­jecte per­met que ara hi hagi un sub­mi­nis­tra­ment d'entre 18 i 20 hectòmetres cúbics l'any, però la cano­nada cons­truïda té capa­ci­tat per ampliar aquest proveïment als 40 hectòmetres cúbics anu­als.

La por­tada d'aigua haurà tin­gut un cost d'uns 68 mili­ons d'euros, quan­ti­tat que s'ha incre­men­tat en uns 15 en relació amb els pre­vis­tos en un prin­cipi, i ha con­sis­tit a con­nec­tar l'embas­sa­ment de Santa Anna amb Lleida i amb ramals a la resta de muni­ci­pis del Segrià i algun de la Noguera.

El pro­jecte, si es com­plei­xen els ter­mi­nis, haurà cos­tat 15 anys, uns quants més dels pre­vis­tos a prin­ci­pis de segle, quan es fixava un objec­tiu d'uns cinc anys.

Els ajun­ta­ments impli­cats són els de Lleida, Albesa, Alco­letge, Alfarràs, Algerri, Alguaire, Alme­nar, Alpi­cat, Bena­vent de Segrià, Cor­bins, Ivars de Noguera, la Por­te­lla, Ros­selló, Térmens, Torre-serona, Tor­re­far­rera, Tor­re­la­meu, Vila­nova de la Barca i Vila­nova de Segrià. A més, Albatàrrec i Suda­nell tenen un acord amb Lleida capi­tal i pre­nen l'aigua dels seus dipòsits. Tots aquests ajun­ta­ments van cons­ti­tuir el 2001 la Man­co­mu­ni­tat Inter­mu­ni­ci­pal de l'Abas­ta­ment d'Aigua de Pinyana, un orga­nisme que s'encar­rega de ges­ti­o­nar aquest pro­jecte con­jun­ta­ment amb Acu­aes (abans Acu­a­e­bro) i, a més, ha de coor­di­nar el paga­ment dife­rit del 40% de la inversió. Per tant, la man­co­mu­ni­tat ha d'assu­mir prop de la mei­tat de la inversió, i aquesta des­pesa l'afronta fent reper­cu­tir en el preu de l'aigua la tarifa que paga l'Ajun­ta­ment per tenir sub­mi­nis­tra­ment. Després, si vol, tras­passa aquests cos­tos als veïns mit­jançant el rebut de l'aigua. De fet, la majo­ria ho han fet, tot i que pro­gres­si­va­ment. Un procés de 15 anys i que ha aca­bat dupli­cant el rebut en alguns muni­ci­pis. A Lleida capi­tal, l'incre­ment és del 70% en dos anys i de fins a un 120% en sis anys, inclo­ent-hi la tarifa i els cànons de la Gene­ra­li­tat i de sane­ja­ment.

A més, la gestió tècnica de la infra­es­truc­tura s'ha adju­di­cat a Aquàlia, la filial de FCC, que també s'ha de pagar.

Per tot ple­gat, durant la pri­mera fase de la nova por­tada d'aigua, cap a l'any 2006, es va apli­car una tarifa als ajun­ta­ments de 0,0443 euros per metre cúbic. El 2012 es va incre­men­tar fins als 0,10 euros per metre cúbic i ara es fac­tura a 0,20. Són quan­ti­tats encara bai­xes, tot i els forts incre­ments. És a dir, que en el cas dels ajun­ta­ments que ho han fet reper­cu­tir en el rebut dels veïns, ha supo­sat uns 20 euros men­su­als de més a cada llar, segons els estu­dis tècnics.

Alguns ajun­ta­ments han car­re­gat de manera esca­lo­nada aquest aug­ment, assu­mint-ne una part o bé apli­cant a les orde­nan­ces fis­cals un incre­ment regu­lat. D'altres han assu­mit en pri­mera instància el sobre­cost de l'aigua, tot i que tard o d'hora arri­barà als veïns. La pri­mera tinenta d'alcalde de Lleida, Marta Camps, també res­pon­sa­ble de con­ces­si­ons i ser­veis públics, expli­cava en un arti­cle que els incre­ments fixats a la capi­tal de Ponent se situen molt per sota d'altres sub­mi­nis­tra­ments, com ara els de gas o elec­tri­ci­tat, i que encara que reco­neix que s'han hagut d'afron­tar inver­si­ons i taxes de la Gene­ra­li­tat, el preu de l'aigua a Lleida és encara dels més barats de Cata­lu­nya, d'Espa­nya i també d'Europa.

De fet, la mit­jana per demar­ca­ci­ons cata­la­nes la trenca Bar­ce­lona, amb 2,3 euros per metre cúbic, segons dades de l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA), ja que a Tar­ra­gona els costa 1,8, a Lleida gai­rebé 1,7 euros per metre cúbic i a Girona tenen una mit­jana d'1,6 euros.

No obs­tant això, els aug­ments de tarifa, cànons i impos­tos han coin­ci­dit amb la crisi i això ha gene­rat el rebuig social. Pla­ta­for­mes i enti­tats ciu­ta­da­nes s'han “rebo­tat” a Lleida con­tra aques­tes puja­des del preu de l'aigua i han cri­ti­cat sobre­tot la pri­va­tit­zació del ser­vei a la ciu­tat. L'intent de mul­ti­re­ferèndum del 25 de maig pas­sat a Lleida va incloure una pre­gunta en aquest sen­tit, com s'explica en l'entre­vista que acom­pa­nya aquest repor­tatge.

Por­ta­veus muni­ci­pals, però, asse­gu­ren que per al pròxim exer­cici, de moment, no s'ha pre­vist cap altre incre­ment.

La ter­cera i última fase, de 4,5 mili­ons d'euros i un any d'obres ha de con­nec­tar amb Bena­vent de Segrià, cons­truir nous dipòsits a Alguaire i Alme­nar, millo­rar el de la Por­te­lla i també com­ple­tar la con­nexió amb Lleida.

Les dues fases ante­ri­ors del pro­jecte de por­tada d'aigües es van adju­di­car entre els anys 2000 i 2006. Totes dues van supo­sar una inversió ini­cial de 48,6 mili­ons d'euros, tot i que al final el cost va ser de 63 mili­ons. La diferència es deu al fet que, un cop començades les obres, es va redis­se­nyar el pro­jecte i es va fer que la xarxa tingués més capa­ci­tat i arribés a més muni­ci­pis dels pre­vis­tos en un prin­cipi. Aquesta és la jus­ti­fi­cació que van donar les admi­nis­tra­ci­ons al que ente­nien que era un pro­jecte insu­fi­ci­ent.

De les obres ja fina­lit­za­des i en ser­vei, en des­taca el nou dipòsit regu­la­dor de Lleida ciu­tat, cons­truït prop de Tor­re­far­rera i que ocupa 1,6 hectàrees. Es tracta d'un enorme dipòsit amb capa­ci­tat per a 75.000 metres cúbics, o el que és el mateix, l'aigua que con­su­meix Lleida en tres dies. Amb aquesta infra­es­truc­tura es mul­ti­plica per cinc la capa­ci­tat de reserva que tenia la ciu­tat fins ara. També és impor­tant el dipòsit de la capçalera del nou proveïment, aixe­cat a Cas­te­llon­roi (Franja de Ponent) i que té capa­ci­tat per a 10.000 metres cúbics. La por­tada d'aigua té 120 quilòmetres de cano­na­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia