Un 50 per cent menys de daines als aiguamolls
Agricultura en redueix la població per evitar danys als cultius i accidents
El Departament d'Agricultura redueix la població de daines i senglars al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà per evitar els accidents de trànsit i els danys als conreus que genera la sobrepoblació d'aquestes espècies. Entre les mesures adoptades, s'han executat accions correctores als trams de carretera amb més sinistralitat, s'ha agilitat el procediment de concessió d'autoritzacions excepcionals de captura i s'ha ampliat el període hàbil de caça. Les actuacions de gestió dels hàbitats han disminuït el refugi per als senglars i alhora han augmentat la disponibilitat de pastura per a les daines a fi de mantenir-les dins d'aquest espai de màxima protecció.
Com que no hi ha predadors naturals, el creixement de les poblacions es controla amb la captura d'un determinat nombre anual de senglars i daines que duu a terme el Cos d'Agents Rurals a l'interior de les reserves naturals integrals. A partir de l'any 2004, es captura una mitjana d'uns setanta senglars i unes seixanta daines aplicant diferents tècniques de captura. Una gran part dels animals es capturen amb l'ús de parany i en aguaits nocturns. Excepcionalment, quan un nombre important d'individus es concentren en una determinada zona, s'organitzen també batudes administratives.
Pel que fa a les daines, entre els anys 2000 i 2008 el nombre d'exemplars censats anualment a la Reserva Natural Integral de les Llaunes es va duplicar, va passar de 120 a 240. Aquest augment va comportar una elevada conflictivitat social, i durant els anys 2007 i 2008 es van registrar el màxim de reclamacions per danys als conreus i el màxim nombre accidents a les carreteres. S'ha aconseguit invertir aquesta tendència aplicant un fort control poblacional a l'interior de les reserves, i el 2013 els efectius censats a la Reserva Natural Integral de les Llaunes es van situar en un valor similar al de l'any 2000.
La daina es va introduir al parc natural durant la dècada dels anys vuitanta, amb una cinquantena d'individus que es van mantenir en un tancat fins al 1992, en què es va decidir d'alliberar-los.
D'altra banda, el senglar només es trobava esporàdicament a la zona fins a la dècada dels anys noranta i s'ha anat desenvolupant, ja que ha trobat en els conreus de la plana empordanesa, especialment en el blat de moro, una font d'aliment fàcil.
