Montcada vol un respir
Els veïns denuncien la difícil convivència diària amb les línies de tren, el trànsit d'autopistes i els serveis supramunicipals en un espai limitat per un turó i dos rius
Volen que es cobreixi la línia de Portbou per alleugerir la càrrega
Montcada i Reixac és una ciutat singular. Amb un territori de 23 km² i 34.000 habitants, el municipi, limitat per un turó i la serra de la Marina, es troba en un lloc clau: l'entrada de Barcelona. La situació geogràfica fa que els veïns convisquin amb tres línies de tren –a més, la línia d'alta velocitat (LAV) passa, coberta, just pel centre–; el trànsit de diverses vies principals, com ara la C-17 i la C-58, i carreteres nacionals com ara l'N-150, i vegin com el seu municipi conté des de principi del segle passat una cimentera i, més recentment, una depuradora d'aigües i un ecoparc. De fet, per Montcada passen dos rius, el Besòs i el Ripoll, i una riera, la de Sant Cugat.
Aquesta realitat ofega els veïns. “Vivim en un municipi trinxat. Veiem com s'executen obres al nostre territori –la darrera ha estat la línia del tren d'alta velocitat– sense que ens beneficiï directament. La pressió augmenta però no s'atenen les demandes”, diu Antoni Mollet, de la Plataforma Tracte Just, Soterrament Total. L'entitat defensa que el cobriment de la línia de Portbou (R2), que travessa el centre de la ciutat, seria un baló d'oxigen per al municipi perquè, a més de millorar la qualitat de vida de la gent que hi viu, oferiria la possibilitat de replantejar i potenciar el nucli antic. La realitat dels veïns de la zona implica creuar les vies diverses vegades al dia. Així, per exemple, el centre d'atenció primària (CAP) i l'escola pública es troben a un costat. A l'altre, el consistori i un altre centre concertat. Existeixen tres passos a nivell: dos per sota de les vies –un d'aquests amb escales i l'altre que permet el pas dels cotxes– i un a nivell de les vies per a persones i vehicles. “Les barreres poden estar fins a deu minuts abaixades”, diu Mollet. Només cal una estona davant del pas per veure que no tothom respecta els senyals. Des de la creació de la línia el 1854 han mort 159 persones a les vies.
Existeix des de l'any 2007 un conveni signat per l'Estat –el Ministeri de Foment i Adif–, la Generalitat, l'Ajuntament de Montcada i la mateixa plataforma per fer realitat un cobriment que no arriba. Com ha succeït amb altres infraestructures, la crisi i els problemes econòmics són l'excusa per aturar el projecte, segons expliquen fonts de la plataforma. “El cobriment és una demanda històrica del municipi”, diu el portaveu de l'entitat, Ramon Bueno. I afegeix: “Els programes electorals dels partits en les primeres eleccions ja ho demanaven.” No va ser, però, fins a l'any 2006 en ple debat sobre el projecte del tren d'alta velocitat (TAV) que “inicialment sortia a superfície en mig del municipi”, com explica Bueno, quan es va crear la plataforma amb el suport d'antics regidors i alcaldes del municipi. Finalment, les vies del TAV es van cobrir al seu pas per Montcada. “Les obres de cobriment de la línia de França havien d'estar lligades amb les del TAV. Ara sembla que s'estan finalitzant amb la construcció d'un pou de ventilació al mig de Montcada però continuem sense notícies del cobriment”, lamenta el portaveu.
Recollides de firmes, manifestacions i diverses peticions públiques que no han obtingut resposta, malgrat que l'Ajuntament i els partits polítics que en formen part també estan al darrere de la reclamació. “Hem demanat repetidament que la partida per al cobriment s'inclogui en el pressupost de l'Estat i ho continuarem fent”, diu l'alcaldessa accidental, Maria del Carmen Porro. La regidora, que coincideix amb els veïns a l'hora de denunciar que el territori està molt dividit i pressionat per infraestructures, recorda que des de l'any 2010 disposen del projecte per fer l'obra en cinc fases per facilitar-ne l'execució i poder tenir una urbanització més racional al centre.
Tant Porro com Bueno creuen que “manca voluntat política” per tirar endavant el cobriment, que suposaria una inversió d'uns 350 milions. “Ens sembla que és un tema de prioritats i, de moment, s'ha demostrat que Montcada ara no ho és”, afegeix Bueno.
Treballen, però, perquè ho sigui. Esperen reunir el dia 8 d'octubre membres del Congrés dels Diputats i representants del Ministeri de Foment i d'Adif per “mostrar in situ la realitat de la ciutat”. De la trobada que van tenir abans de vacances els representants de la plataforma amb parlamentaris catalans van néixer dos acords. El primer va ser aprovar una resolució en la comissió de Territori instant la Generalitat a reconèixer el paper de Montcada en l'articulació viària catalana com una de les portes d'entrada i sortida de Barcelona, i a comprometre's amb el projecte. A més, van acordar impulsar conjuntament la trobada. El dia 3 de setembre es reuniran l'Ajuntament, la plataforma i els representants dels partits per planificar-la.
Al juliol, els membres de la plataforma també es van reunir amb Ricard Font, el director general de Transport i Mobilitat de la Generalitat. Segons fonts del Departament, el darrer moviment que ha fet el govern català perquè es faci el cobriment és presentar al·legacions al pla d'infraestructures, transport i habitatge (Pitvi) del govern de l'Estat perquè assumeixi els compromisos adquirits el 2007 –llavors governava el PSOE– i es faci càrrec del cobriment.
La darrera reivindicació pública dels veïns de Montcada es va produir al març quan es va fer un homenatge a les 159 persones mortes a les vies del tren. “La darrera va morir un dia abans de l'acte”, recorda Bueno. Els veïns pensen repetir la trobada cada any fins que el cobriment sigui una realitat.