Cap a les ‘electrolineres'

Un parc de 76.000 vehi­cles elèctrics i 7.600 punts de recàrrega d'accés públic pre­sents en 60 muni­ci­pis. Aquest era l'objec­tiu que per­se­guia l'Estratègia d'Impuls del Vehi­cle Elèctric a Cata­lu­nya (Ive­cat) 2010-2015. Al final del quin­quenni, però, estem molt lluny d'asso­lir xifres sem­blants. El nom­bre de vehi­cles elèctrics matri­cu­lats a Cata­lu­nya el 2014 no va superar els 300, i 254 esta­ci­ons de recàrrega públi­ques o pri­va­des es van repar­tir per 53 muni­ci­pis. Bar­ce­lona exer­ceix de capi­tal i és, amb diferència, on més oferta de punts hi ha, tot i que la demanda encara és, com a arreu del país, ínfima.

La Ciu­tat Com­tal avui ofe­reix 303 punts de recàrrega (o endolls) d'ús públic, 182 dels quals són en apar­ca­ments de BSM i 121 a la via pública. Durant el 2015 encara hi afe­girà 40 punts addi­ci­o­nals més, repar­tits per 24 esta­ci­ons. Tot i així, la seva idea “no és posar un punt de recàrrega en cada can­to­nada de la ciu­tat”, com diu Manuel Valdés, gerent d'Infra­es­truc­tu­res i Coor­di­nació Urbana de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. El seu objec­tiu, com­par­tit per Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB) i altres ajun­ta­ments, és apos­tar per la recàrrega ràpida (80% de bate­ria en 20 minuts, temps de fer un cafè) en punts estratègics del muni­cipi i de les prin­ci­pals vies de comu­ni­cació, com ara les àrees de ser­vei de les auto­pis­tes, que fun­ci­o­nin com autènti­ques elec­tro­li­ne­res o peti­tes cen­trals elèctri­ques. Aquest any l'Ajun­ta­ment bar­ce­loní n'ins­tal·larà tretze al seu muni­cipi i l'AMB, deu més, els dos pri­mers dels quals (les pro­pe­res set­ma­nes) a prop de l'aero­port del Prat de Llo­bre­gat i a Cor­nellà. Els altres s'ubi­ca­ran a Gavà, l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Sant Joan Despí, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, Bar­berà del Vallès, Mont­cada i Rei­xac i Bada­lona.

Des de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Juan Medi­a­vi­lla, res­pon­sa­ble de Mobi­li­tat i Via Pública, explica que van sos­pe­sar la pos­si­bi­li­tat de començar a sem­brar el muni­cipi de punts de recàrrega. Al final, basant-se en un informe del Con­sell Comar­cal del Bar­ce­lonès que ho des­a­con­se­llava, “el que ha fet l'Ajun­ta­ment és pren­dre consciència de com podem poten­ciar de veri­tat el vehi­cle elèctric sense mal­gas­tar diners”. Per això, opta­ran per ins­tal·lar elec­tro­li­ne­res i per sub­ven­ci­o­nar les ins­tal·laci­ons elèctri­ques en domi­ci­lis i apar­ca­ments pri­vats, el lloc natu­ral de recàrrega d'aquests cot­xes, en defi­ni­tiva.

Un cost ele­vat

Tenint en compte que tot vehi­cle elèctric ha de tenir un punt de recàrrega vin­cu­lat (asso­ciat de manera exclu­siva) i que el més ade­quat és car­re­gar la bate­ria on el vehi­cle passa més hores atu­rat (a casa i de nit –quan la demanda d'elec­tri­ci­tat dis­mi­nu­eix– o a la feina), els punts de recàrrega ràpida a la via pública han de ser­vir, en un futur, “només per treure la por del con­duc­tor de que­dar-se pen­jat a la car­re­tera”, diu Lluís Morer, cap d'uni­tat d'eficiència energètica de l'Icaen.

Si els punts de recàrrega estan pen­sats sobre­tot per gene­rar con­fiança, el cost que repre­senta per als ajun­ta­ments és ele­vadíssim. Un punt de recàrrega ràpida repre­senta una inversió apro­xi­mada d'uns 50.000 euros, més uns 10.000 de man­te­ni­ment anu­als. Un punt de recàrrega semiràpid (60% de càrrega en 30-60 minuts) costa al vol­tant dels 10.000 euros, i uns 3.000 més en con­cepte de man­te­ni­ment.

Amb aquests números a la mà, els ajun­ta­ments són cau­te­lo­sos a l'hora de fer una gran expansió de punts de recàrrega. A Girona, on el febrer del 2012 van ins­tal·lar una estació amb dos endolls a la plaça de Cata­lu­nya, fins ara han dis­tribuït 44 tar­ge­tes de recàrrega (com­pa­ti­bles amb les de Bar­ce­lona). “Nosal­tres hi cre­iem, no volem que la gent deixi de com­prar un vehi­cle elèctric perquè no troba punts de recàrrega, però fer una gran des­pesa per tenir-la immo­bi­lit­zada no pot ser”, argu­menta Joan Alcalà, regi­dor de Segu­re­tat, Mobi­li­tat i Via Pública.

On tam­poc volen ser acu­sats de no fer tot el que està al seu abast és a l'Ajun­ta­ment de Mataró. Tot i que reco­nei­xen que les seves esta­ci­ons de recàrrega estan infrau­ti­lit­za­des, “que ningú pugui dir que no com­pra un cotxe elèctric perquè no hi ha llocs de càrrega al car­rer”, diu Núria Calpe, regi­dora de Via Pública. A banda de les sis esta­ci­ons actu­als (posa­des pel govern ante­rior), sos­pe­sen afe­gir-ne cinc més, a la zona verda.

Què en frena l'ús?

El fet que les esta­ci­ons de recàrrega a hores d'ara siguin molt poc uti­lit­za­des a tots els muni­ci­pis cata­lans és degut a diver­sos fac­tors, segons els experts. “El pri­mer entre­banc que hi havia fins fa poc era el preu i les pres­ta­ci­ons del vehi­cle elèctric. És clau que les empre­ses d'auto­moció s'ho comen­cin a creure i ampliïn l'oferta”, asse­nyala Joan Pallisé, direc­tor de pro­ducte de l'empresa Cir­cu­tor, fabri­cant de punts de recàrrega. Un altre gran obs­ta­cle que cal sal­var és l'escassa auto­no­mia de les bate­ries, avui d'entre 100 i 200 km, la qual cosa les fa invi­a­bles per a deter­mi­nats tra­jec­tes. Final­ment, tam­poc ajuda que els con­nec­tors de vehi­cles elèctrics no siguin uni­ver­sals. Els de càrrega lenta –la gran majo­ria– són com­pa­ti­bles amb totes les mar­ques de vehi­cles, però els de càrrega ràpida, no.

Amb tot, Pallisé cele­bra que fa un mes el govern espa­nyol aprovés la ITC 52 sobre infra­es­truc­tu­res per a recàrrega de vehi­cles i que la direc­tiva euro­pea 2014/94 recordi que cada estat ha de pro­cu­rar un nom­bre ade­quat de punts de recàrrega a finals del 2020. A títol indi­ca­tiu, almenys un punt per cada deu vehi­cles elèctrics.