Medi ambient

El sector turístic de Blanes se sent oblidat per l'Estat

Hotelers i amos dels càmpings censuren que no s'actuï a s'Abanell i es regeneri la platja de Malgrat, al mateix delta

Hotelers i amos dels càmpings de Blanes van fer públic ahir el seu malestar amb l'obra de regeneració de la platja de Malgrat de Mar (Maresme), que no inclou una millora al seu municipi. Segons el president de l'associació d'hostaleria de Blanes, Enric Portas, “ens sentim maltractats i menyspreats. Que ens expliquin què passa! Que no paguem impostos a Girona?”, va explicar ahir a la tarda.

El Ministeri de Medi Ambient ha començat a abocar sorra al terme de Malgrat, a tocar de Blanes. És una actuació que val 1,1 milions d'euros i que servirà per instal·lar un sistema d'espigons que s'adapta als canvis del litoral. L'associació d'hostaleria i la de càmpings es queixen que no s'intervingui a Blanes, tot i que forma part del mateix delta del riu Tordera.

En un comunicat fet públic ahir, els representants del sector hoteler critiquen que Blanes i Malgrat formen part “d'una mateixa unitat morfodinàmica” i que l'actuació no hauria d'excloure la platja de s'Abanell pel fet de pertànyer a la demarcació de Girona.

La sorra al veí

Hotelers i amos dels càmpings volen deixar clar que s'alegren que a Malgrat tinguin la possibilitat que se'ls regeneri la platja. “Ens alegrem de les aportacions de sorra i de millores que es fan a les platges de Malgrat i el Maresme”, indiquen en la nota.

LA FRASE

Ens sentim maltractats. Que ens expliquin què passa! Que no paguem impostos a Girona?
Enric Portas
president de l'associació d'hostAleria de Blanes

La dessalinitzadora, el “gran” mal

Els representants del sector turístic de Blanes consideren que han estat les actuacions de les administracions (Estat i Generalitat) les que han contribuït a empitjorar l'estat de la platja al municipi. En el comunicat d'ahir, subscrit per hotelers i càmpings, es diu textualment que “la regressió de la línia costanera és deguda, entre altres causes, a l'ús dels recursos de la platja per l'extracció de 2,5 milions de metres cúbics de sorra del delta de la Tordera, la construcció de la dessalinitzadora i els seus pous i col·lectors de salmorres, per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)”. Portes hi afegeix que la dessalinitzadora ha estat “el problema més gros”. Aquestes actuacions han fet impossible la regeneració i estabilització de la platja de la vila.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.