Animals, no assassins

Dos epi­so­dis seguits aquesta mateixa set­mana d'albi­ra­ment de supo­sa­des tin­to­re­res a la platja de Premià de Mar i de Pineda de Mar, al sud i al nord de la comarca del Maresme, han tor­nat a reac­ti­var el debat de cada any sobre la presència de tau­rons al lito­ral català i, en con­cret, a la zona més pròxima a la costa on es con­gre­guen els banyis­tes. En ambdós casos, i com a mesura de pre­caució, Pro­tecció Civil va fer his­sar la ban­dera ver­me­lla i pro­hi­bir el bany als usu­a­ris durant unes hores per evi­tar acci­dents. Les que va fer falta perquè aquells qui con­tro­la­ven el mar dei­xes­sin de veure surar les carac­terísti­ques i temu­des ale­tes. No hi va haver cap ferit. Ni en aquesta ocasió ni, segons els experts con­sul­tats, en cap altra. Perquè en el dia d'avui no hi ha docu­men­tat cap atac real d'una tin­to­rera a un humà a les plat­ges cata­la­nes. Sense que hi hagi cap con­fir­mació ofi­cial que els ani­mals que es van pas­se­jar per les plat­ges del Maresme fos­sin tin­to­re­res, l'alarma no va tri­gar a escam­par-se per les xar­xes soci­als i els mit­jans van tro­bar una de les notícies impac­tants de l'estiu.

Els experts con­sul­tats coin­ci­dei­xen a dir que la tin­to­rera o Pri­o­nace glauca no és un ani­mal perillós, no ataca les per­so­nes i ni de bon tros les con­si­dera una presa. Sí que són els tau­rons més habi­tu­als que neden a les nos­tres plat­ges, tot i que podem arri­bar a comp­tar fins a 45 espècies dife­rents de tau­rons a tot el Medi­ter­rani. “Poden mesu­rar fins a 4 metres, però els que s'han vist fins ara no acos­tu­men a superar els 2 metres i són els mas­cles i les cries els que s'acos­ten més a les plat­ges”, explica Clau­dio Bar­ria, inves­ti­ga­dor de l'Ins­ti­tut de Ciències del Mar (ICM) i espe­ci­a­lista en aquest tipus d'esquals. “Nor­mal­ment seguei­xen les bar­ques de pesca per ali­men­tar-se de les dei­xa­lles que llen­cen al mar i poden deso­ri­en­tar-se i aca­bar a prop de la platja”, asse­nyala l'inves­ti­ga­dor, que hi afe­geix que, pel fet de ser ani­mals sal­vat­ges, “se'ls ha de tenir res­pecte, més que no pas por, i man­te­nir les distàncies”. Bar­ria comenta que no hi ha estu­dis sobre una major presència de tin­to­re­res al Medi­ter­rani, però con­si­dera que el fet que en els dar­rers anys se n'hagin detec­tat més “pot res­pon­dre al sen­zill fet que a l'estiu les plat­ges estan ple­nes d'obser­va­dors, cosa que a l'hivern no és així”.

Per Elsa Jiménez, del Cen­tre de Recu­pe­ració d'Ani­mals Marins (CRAM) , el fet que hi hagi tau­rons a les plat­ges “no ens ha de sem­blar ni estrany ni excep­ci­o­nal”. “Ells van a la recerca de bancs de pei­xos i si els bancs de pei­xos s'apro­pen a la costa ells també ho faran”, diu. Mal­grat que són ani­mals soli­ta­ris, Jiménez recorda que per ali­men­tar-se acos­tu­men a agru­par-se, però, mal­grat això, sovint res­po­nen amb la fugida davant la presència humana. “No tenen cap interès a enfron­tar-se amb els banyis­tes, però passa igual que amb els porcs sen­glars, millor no interac­tuar-hi perquè mai saps com poden aca­bar reac­ci­o­nant”, asse­nyala. Jiménez manté que la tin­to­rera, tot i no estar en perill d'extinció, és un ani­mal que es caça per ven­dre a les llot­ges i cons­tant­ment acaba a les xar­xes dels pes­ca­dors.

“La imatge del tauró assassí de per­so­nes, de la bèstia famèlica de sang, s'ha de superar d'una vegada perquè és total­ment falsa. Les pel·lícules han fet molt de mal en l'ima­gi­nari col·lec­tiu”, afirma. Clau­dio Bar­ria encara és més con­cret: “Cada any es pes­quen arreu del món més de 100 mili­ons de tau­rons i l'Estat espa­nyol és, de llarg, el país que més tin­to­re­res pesca fora de les seves cos­tes, fins a 40.000”. “Quina és l'espècie amenaçada real­ment?”, es pre­gunta.