Pins sentenciats a mort
La sequera ha debilitat els pins que són atacats pel ‘Tomicus', un escarabat que els perfora
Al Baix Maresme és on s'ha patit més per les condicions del terreny
Treure la fusta per evitar que hi facin ous
A primer cop d'ull és fàcil d'endevinar les clapes de color marró que apareixen entre les pinedes. Des de l'autopista creuant la comarca de dalt a baix, es veu com es van assecant les branques de molts exemplars. Els arbres han patit la sequera acumulada des de la primavera i això els ha debilitat i s'han convertit en una presa fàcil pels insectes i plagues i, en especial, pel seu principal enemic, el Tomicus. Es tracta d'un escarabat barrinador de poc menys de 4 mil·límetres que s'ha guanyat a pols el sobrenom del perforador dels pins.
La plaga d'aquest coleòpter, tal com assenyala el tècnic de Medi Natural de la Generalitat, Toni Torrell, no és forastera, com va passar amb l'aparició de l'escarabat morrut, que va aniquilar les palmeres a molts punts del litoral. Aquest és un insecte autòcton que a l'hivern es refugia i reapareix a la primavera amb la posada d'ous que fan a les galeries que han perforat als troncs quan les condicions de l'entorn li són favorables. “No ataca mai els pins que estan sans, només els que troba debilitats, i és fàcil de detectar perquè deixa uns grumolls de resina quan comença a perforar el tronc i les fulles dels pins es van assecant”, explica Torrell.
L'afectació de l'arbre és mortal i l'única solució és tallar i treure'l per evitar que l'insecte es reprodueixi aprofitant la posta dels ous al a fusta podrida. Precisament des del Consell Comarcal s'apunta que arran de les ventades del 2010 van quedar molts boscos amb arbres caiguts que han estat un “caldo de cultiu” per a la proliferació dels insectes afavorint també el Tomicus.
Estrès hídric extrem
Segons explica l'enginyer de forests del Consell Comarcal, Oriol Bassa, les condicions del terreny amb més pendent i on el sauló fa que l'aigua s'escoli més ràpid han fet agreujar la situació. Això ha passat al Baix Maresme, sobretot entre la riera d'Argentona i Teià, on es detecten més arbres amb les fulles mortes. “L'estrès hídric que han patit els pins ha estat molt fort i ja es veu a primer cop d'ull, mirant al bosc com molts arbres s'han desprès de les fulles per mirar de subsistir”, explica Bassa.
L'afectació de la plaga a la comarca representaria un 30% de l'extensió de pins pinyers que s'estenen per la serralada litoral i el Montnegre i el corredor. Els exemplars estan sentenciats pels escarabats barrinadors, que els assequen primer les fulles i, finalment, el tronc per on no hi circula la sava.
Amb la proliferació del Tomicus, s'ha alterat també la cadena tròfica que permetia que d'altres insectes, escarabats més grans, acabessin menjant-se'l. “Això ara s'ha desfasat però tornarà a equilibrar-se ajudant a reduir la plaga”, assegura Torrell. No han servit de res les trampes que es posen al bosc per reduir plagues i que, segons el tècnic, no ha funcionat amb aquesta espècie.
La plaga dels Tomicus només fan acte de presència a les pinedes. N'hi ha diferents espècies per atacar les coníferes que creixen a diferents alçades, explica Torrell. És a la serralada litoral on es concentra l'espècie que ataca el pi pinyer, ja que hi té molta extensió per recórrer. Segons l'inventari ecològic i forestal del CREAF, es comptabilitza que al Maresme el pi pinyer ocupa fins a 6.300 hectàrees, amb un total de 3,5 milions d'exemplars.
Per reduir la proliferació de les plagues, els tècnics coincideixen que la solució és fer una bona gestió, netejant el sotabosc per evitar que es propaguin els insectes incubant a la fusta morta, al mateix temps que amb la neteja es redueix el risc d'incendis.
Petits propietaris
A la comarca, més de la meitat del territori, un 53% de la superfície és massa forestal. La major part és sòl privat amb petites finques, d'entre 1 i 30 hectàrees, que no fan viable la gestió forestal. Molts propietaris s'han unit a través de les agrupacions forestals que hi ha al nord del sud de la comarca per afrontar la neteja i manteniment dels boscos. A través del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat es concedeixen els plans de gestió per dotar d'eines i optar als ajuts que atorga l'administració per a la conservació dels boscos. Actualment està obert el termini per presentar els treballs. “Si l'abandonem després es normal que el bosc ens passi factura i el tenim arraconat”, diu Oriol Bassa.
Altres plagues a les pinedes, com la processionària del pi, no s'ha fet notar amb tanta virulència aquest estiu. Segons expliquen els tècnics, les erugues que omplen les bosses a les capçades dels arbres acostumen a reaparèixer quan hi ha hagut hiverns freds i amb nevades. I aquest any no ha estat el cas.
Amb 30 anys, un bosc sense pins ni rovellons
El Maresme és terra de boscos, però aquests estan en contínua transformació. L'enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme, Oriol Bassa, assenyala com els boscos de coníferes, sobretot de pi pinyer i pi blanc, s'estan transformant i es van substituint per boscos d'alzines. Tal com explica, els pins són els primers arbres que apareixen en un procés de recuperació de bosc en sòls abandonats. Però quan aquests han anat canviant les condicions ambientals cap a més ombra, és el torn dels alzinars i dels roures. “Ara ens trobem que només veiem pins, però a sota hi ha una densa capa d'alzines i roures que ja s'han fet seu el territori.”
La situació actual fa preveure que si es mantenen les mateixes condicions ambientals i antròpiques en uns 30 anys els boscos del Maresme seran alzinars, enlloc de les pinedes que tenim ara. Es calcula que a la comarca hi ha 22,7 milions d'arbres dels quals ja predominen les alzines amb 11,5 milions d'exemplars. El pi pinyer, que es concentra a la vessant més assolellada de la façana litoral, representa uns 3,5 milions d'arbres.
Tal com recorda l'enginyer, no només canviarà el paisatge, sinó també la biodiversitat i un dels productes més apreciats que obtenim de la proximitat amb els pins i que no és la pinya: els rovellons. “Si desapareixen els pins d'aquí a uns anys, haurem d'anar a buscar els rovellons a un altre lloc perquè no s'en faran”, assenyala Bassa.
