“El que va descarregar a Breda aquell dia no havia passat mai des de 1946”
L'observador meteorològic Antoni Clarà qualifica de “diluvi” els 182,7 litres caiguts la tarda del dia 14
Diu que un aiguat tan sever era “imprevisible”
L'observador meteorològic de Breda Antoni Clarà qualifica de “diluvi” el xàfec que va caure el divendres 14 d'agost al poble. L'aigua acumulada aquella tarda (182,7 litres) no té precedents en els últims setanta anys, des que hi ha dades. “El que va descarregar aquell dia no havia passat mai des de 1946”, assenyala Clarà.
Clarà assegura que de manera cíclica hi ha grans aiguats, i a Breda el xàfec d'aquell dia s'explica d'alguna manera pel juliol extremadament calorós, amb temperatures properes als 40 graus. “Vam arribar a 39,8 al juliol, cosa que no havia passat mai. Allò són temperatures d'un agost molt rigorós.”
La tarda del 14 d'agost van caure 182,7 litres, 163,2 dels quals entre les quatre i dos quarts de set de la tarda. Clarà recorda la negror del cel... abans de la tempesta. “Tota l'atmosfera, tot estava molt calent, el terra... feia llàstima. Va entrar un aire fred del nord. Aquest aire fred, en alçada, va formar aquests grans núvols. Es veien unes grans torres de cúmuls i cumulonimbus. Sempre feia trons i coses d'aquestes, però aquell dia, per la circumstància que fos, per les evaporacions, les muntanyes, la humitat... va descarregar això. No havia passat mai.”
“Ni fàcils ni ràpides”
En la reunió de dimarts passat al centre cívic, els veïns de Breda van reclamar a l'alcalde, Dídac Manresa (ERC), i a l'equip de govern que millorin la xarxa pública de clavegueres. “Les solucions no són ni fàcils, ni ràpides ni barates”, va exposar-los Manresa. El batlle considera que la solució seria “desviar les aigües pluvials de la xarxa comuna”, cosa que requereix una inversió lluny de l'abast dels comptes municipals.
A Breda hi ha una riera a banda i a banda (la de Repiaix i la de Breda, o d'Arbúcies), cosa que ajuda a desguassar aigua, explica l'observador meteorològic bredenc. “El fet que hi hagi les dues rieres ajuda que no quedi tot inundat. Aquestes inundacions es deuen a això: la gran quantitat d'aigua. Això és inevitable que passi. És una cosa imprevisible, no es podia preveure”, diu Clarà.
Del total de 182,7 litres acumulats el divendres 14, en van caure 51,4 entre les quatre i les cinc de la tarda, i 59,6 entre les cinc i dos quarts de sis de la tarda. L'aiguat ha afectat una quarantena de veïns de Breda, segons fonts de l'Ajuntament. L'Ajuntament assessora els afectats a l'hora de reclamar la reparació dels anys.
LA FRASE
LA XIFRA
Més aigua en un dia que en molts agostos sencers
Antoni Clarà disposa de dades de pluges a Breda des de 1946. Assegura que “el diluvi” del 14 d'agost del 2015 no té precedents. Aquell dia va caure més aigua que en molts mesos d'agost sencers de les últimes set dècades. Així, l'agost de1989 van caure 47 litres i el de 1997, 23,7, per esmentar dos exemples.
Clarà forma part de la xarxa d'observadors meteorològics de Catalunya (XOM) des de 1994. Cada dia fa mesuraments de la temperatura, la humitat, el cel, el vent i “fenòmens meteorològics”. Abans, des de la dècada dels anys vint del segle XX, la feina d'observador l'havia fet a Breda el polifacètic Manel Genovart, fotògraf i aficionat a l'arqueologia i la meteorologia. Genovart va fer també una maqueta de guix del castell de Montsoriu, que ha tornat fa uns mesos a dins del recinte. Al Montseny, el pioner havia estat Eduard Fontserè, que va establir l'observatori meteorològic al Turó de l'Home el 1929.
