L'IBI es dispara un 56% en vuit anys a les comarques gironines
L'import de les quotes a la demarcació ha augmentat el doble respecte al valor cadastral dels edificis
El Baix Empordà és on es paga més de mitjana i el Ripollès, on es paga menys, tot i que és on més ha pujat
La quota mitjana de l'impost sobre béns immobles (IBI) s'ha disparat un 56,5% a les comarques gironines en només vuit anys. Concretament, segons dades de l'Idescat, s'ha apujat més de 150 euros: dels 271,7 euros que els gironins pagaven de mitjana el 2006 als 425,2 de l'any passat. Després del que paguen a l'àrea metropolitana de Barcelona (541 euros) i al Penedès (485,3), és el rebut mitjà més elevat de tots els àmbits territorials de Catalunya. A l'altre extrem, hi ha l'Alt Pirineu (258) i les Terres de l'Ebre (289,4). Globalment, a tot Catalunya, la quota mitjana de l'IBI va ser l'any passat de 476,8 euros, un 58% més del que es pagava el 2006 (302). Així doncs, l'IBI encara es va disparar més al conjunt del país (en números absoluts, gairebé 175 euros) que a Girona.
Aquest fort augment de l'IBI ha estat bàsicament la manera que han tingut la majoria d'ajuntaments de compensar la caiguda d'ingressos provinents de la construcció arran de la crisi. Així ho demostra el fet que l'increment del rebut ha estat més del doble respecte a l'augment que hi ha hagut en el valor cadastral dels edificis –també és cert que s'han fet poques revisions cadastrals–, que constitueix la base imposable a partir de la qual els ajuntaments apliquen el gravamen. Concretament, el valor mitjà cadastral dels edificis urbans gironins ha augmentat un 21,5% entre el 2006 (42.023,5 euros de mitjana) i el 2014 (51.052). En aquest cas, l'Idescat ja té també actualitzades les dades del 2015 i el valor cadastral ha pujat un xic més (52.210,1).
Aquest menor creixement del valor cadastral demostra que bona part de la pujada de la quota que paguem els ciutadans prové de l'augment del gravamen que apliquen els ajuntaments al valor dels habitatges, un coeficient que la llei actual fixa que ha de ser d'entre el 0,4% i el 1,1% en el cas d'immobles urbans sense característiques especials.
Evolució ascendent
L'evolució de la quota mitjana de l'IBI en l'última dècada ha estat sempre ascendent, amb l'única excepció del 2011, quan va baixar gairebé un 17%, coincidint amb un any d'eleccions municipals. El descens va ser especialment fort al Gironès (-36%) i al Pla de l'Estany (-32%). També en aquestes comarques va ser on l'augment va ser més fort l'any següent. El 2012 hi va haver un important augment de l'IBI arreu –en el cas de les comarques gironines, gairebé d'un 37%– perquè el govern espanyol del PP va decidir augmentar el tipus impositiu de l'IBI per contribuir a la recaptació dels ajuntaments durant el 2012 i el 2013, una mesura que després es va estendre al 2014 i al 2015 i que finalment es deixarà d'aplicar l'any que ve.
Dades per comarques
El Baix Empordà és la comarca gironina amb la quota mitjana de l'IBI més alta, amb 500,8 euros de mitjana l'any passat. En números absoluts, és on ha augmentat més des del 2006, 176,2 euros. També és cert que el Baix Empordà és la comarca amb el valor cadastral mitjà més alt (58.937,2 euros el 2015).
On més ha crescut percentualment l'IBI ha estat al Ripollès (74,6%), que continua sent, tot i això, la que té la quota més baixa (320,3 euros). També és la que té, de molt, un valor cadastral mitjà més baix (només 38.355,3). També són destacables els augments del 63,6% de la Selva (fins a 405,2 euros) i del 62,6% del Pla de l'Estany (fins a 400,5), dues comarques que estan per sota de la mitjana tant en la quota de l'IBI com en el valor cadastral (46.397,9 euros a la Selva i 51.256,8 al Pla de l'Estany).
Al costat contrari, on menys ha pujat la quota ha estat al Gironès, un 45,4%, fins a 395,5 euros. També el valor cadastral mitjà (48.948,4) és inferior al total de la demarcació.
Cal dir que la Garrotxa és l'única comarca on el valor cadastral del 2015 (57.377,9) és inferior al del 2006. I el descens és significatiu: 16%. Pel que fa a la quota de l'IBI, ha pujat un 50%, fins a 346,4.
I, per acabar, l'Alt Empordà té un IBI mitjà (422,3 euros, un 58% més que el 2006) inferior al total de la demarcació, però un valor cadastral superior (54.675 euros).
LES XIFRES
Vall-llobrega, el poble que té l'IBI més alt, i Vilallonga de Ter, el més baix
L.AUn poble del Baix Empordà de 900 habitants, Vall-llobrega, és on la quota mitjana de l'IBI és més alta de les comarques gironines: 928,6 euros. És clar que els immobles de Vall-llobrega també tenen un dels valors cadastrals més alts (174.580,2 el 2014), amb una revisió del cadastre feta el 2009. El segon poble amb l'IBI més alt és Riudellots (853 euros), que també té un valor cadastral mitjà més alt que la mitjana (144.268). Més baix encara és el valor cadastral dels immobles de Forallac (96.945,4, amb un cadastre del 2000), tot i que és el tercer poble gironí amb l'IBI més alt (847,9). En canvi, Campllong, que és el quart lloc on els ciutadans paguen més IBI (828,4), sí que ho pot justificar pel fet de tenir un valor cadastral altíssim: 279.653,7 euros de mitjana. És el més alt de Girona, a molta distància de Vall-llobrega.
A l'altre extrem, la quota de l'IBI més baixa correspon a un poble petit, en aquest cas del Ripollès: els 421 habitants de Vilallonga de Ter només paguen 107,1 euros d'IBI. El valor cadastral mitjà –l'última revisió és de l'any 1989– és només de 16.231,8 euros. Encara més baix és el valor dels immobles de Susqueda –només 15.880,3 euros, amb un cadastre del 1990–, que és el segon amb l'IBI més baix: 124,9 euros. En la llista dels pobles amb la quota més barata, destaca el cas de Vilanant, que, tot i tenir un valor cadastral mitjà (73.301,4) molt per sobre de la mitjana gironina –gràcies a l'actualització feta el 2013–, és el setè poble on es paga menys: només 172,7 euros, aproximadament una tercera part de la mitjana global de la demarcació.
Pel que fa a les grans poblacions de més de 20.000 habitants, el rebut mitjà de l'IBI a Girona és de 401,1 euros; el de Figueres, de 489; el de Blanes, de 397,1; el de Lloret, de 357; el d'Olot, de 338,9; el de Salt, de 397,9; el de Palafrugell, de 478,3, i el de Sant Feliu, de 436,4.
El 70%, amb cadastres de fa 25 anys
El 70% dels municipis gironins, segons dades de l'Idescat del 2015, basaven els càlculs de l'IBI en cadastres que no havien estat revisats des del 1990 o abans. Concretament, 93 pobles havien fet l'última valoració l'any 1989 i en 23 data del 1990. També n'hi ha 15 que tenen un cadastre del 1987 i 12 que el tenen del 1986. El més antic és el de Celrà, del 1985.
Al costat contrari, només hi ha onze municipis gironins que han revisat el cadastre del 2010 al 2013.
Aquesta, però, és una situació que ha de canviar després que el govern estatal del PP aprovés la posada en marxa el 2013 d'un “procés de regularització extraordinària per combatre el frau fiscal”. El cadastre d'ofici publica al BOE els municipis que va incorporant al programa de regularització i de moment afecta uns 120 pobles gironins. En algunes poblacions el procés ja ha acabat i l'augment ja es notarà aquest any, però en molts casos tot just ara s'ha començat i fins i tot hi ha ajuntaments que ni tan sols en tenen notícia.
