Els regants aposten per l'equilibri amb l'ecologia

El pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Regants del Canal d'Urgell, Ramon Carné, va dema­nar ahir que no es “poli­titzi” el debat sobre el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i que s'aposti per tre­ba­llar en la recerca d'un “equi­li­bri” que garan­teixi les con­ces­si­ons per a l'agri­cul­tura i un cabal ecològic mínim per al Delta. Ho va dir en el marc de la 15a edició de la Jor­nada Reg i Futur orga­nit­zada per la comu­ni­tat a Molle­russa, on s'ha posat de mani­fest aquesta defensa de la con­cessió d'aigua que pre­veu el pla hidrològic i al mateix temps la inversió en infra­es­truc­tu­res per acon­se­guir una bona gestió del riu Ebre i dels canals que se'n nodrei­xen

Segons Carné, cal bus­car un “equi­li­bri” perquè totes les parts impli­ca­des; és a dir, regants i defen­sors ambi­en­tals del Delta, tin­guin un pla que “els vagi bé” i que “es pugui com­plir”. En aquest sen­tit, va recor­dar que el 2014 tots els regants van votar a favor del pla de conca pro­po­sat per a l'Ebre i que els únics que hi van votar en con­tra van ser els repre­sen­tants de la Gene­ra­li­tat. “A nosal­tres ens va saber molt greu”, va expli­car, perquè bus­ca­ven la uni­tat a l'hora de defen­sar el rega­diu.

El pre­si­dent dels regants va defen­sar la inversió en infra­es­truc­tu­res al llarg del curs del riu, com ara el recrei­xe­ment d'embas­sa­ments o cons­truir-ne de nous, ja que això sig­ni­fica que hi haurà una bona gestió del riu que evi­tarà inun­da­ci­ons i seque­res.

Com­pa­ració

També va expli­car que al Delta hi ha hagut un “abans i un després de Mequi­nensa”, ja que quan no hi havia aquest embas­sa­ment el cabal ecològic era de 40 metres cúbics per segon i ara s'arriba als 100. Segons Carné, el pla apro­vat fixa 115 metres cúbics de mit­jana, per la qual cosa entén que “no s'hi ha per­dut res, sinó que s'hi ha gua­nyat”. I remarca que els regants de l'Urgell tenen una con­cessió de 9.000 metres cúbics per hectàrea i any, i que a l'Ebre els que fan arròs en tenen una de 20.000 metres cúbics.

La con­se­llera d'Agri­cul­tura, Merit­xell Ser­ret, va asse­gu­rar que l'opo­sició del govern al pla “no és incom­pa­ti­ble” amb la defensa dels regants de Lleida que sí que hi estan a favor. Va asse­gu­rar, però, que el pla fa un “flac favor” a les seves neces­si­tats d'aigua, ja que cal tirar enda­vant un “rega­diu sos­te­ni­ble que a llarg ter­mini per­meti regar al màxim pos­si­ble”. El pre­si­dent de la Dipu­tació de Lleida, Joan Reñé, va acu­sar l'Estat de fer una “trampa” a l'hora de pro­po­sar un pla “inne­ces­sari per a Cata­lu­nya”, tot lamen­tant que la pro­posta plan­tegi un incre­ment del 50% de la superfície en rega­diu, pas­sant de 930.000 a 1.410.000 hectàrees, i que 450.000 noves hectàrees siguin a la Rioja i Aragó.