Coloms a ratlla
Els municipis s'espavilen a controlar les colònies de coloms que proliferen per evitar els desperfectes i la brutícia que provoquen
Amb la bonança, fan fins a dotze postes i els experts recomanen que no se'ls doni menjar
Un hivern suau com el que estem a punt de tancar ha estat idoni per als coloms. Ho han tingut fàcil per trobar un menjar a les zones urbanes, que troben en abundància a parcs i places. I no només això, sinó que la bonança també s'ha traduït en un augment de postes al cap de l'any. Ho explica el biòleg Pere Alzina, que des de fa uns anys s'encarrega de controlar les colònies de coloms que proliferen a la riera d'Arenys de Mar. Segons Alzina, el colom roquer, que té el nom perquè acostuma a fer el niu en una roca o, per defecte, a algun forat que s'hi assembli, pot arribar a fer fins a vuit postes a l'any. “Hiverns suaus com aquest i amb el menjar assegurat en fan fins a dotze, de postes”, assegura.
Controlar la proliferació d'aquestes aus, que porten associades malalties que poden transmetre a les persones i que malmeten i embruten el mobiliari urbà amb la corrosió dels excrements, s'ha convertit en un maldecap per a molts ajuntaments, que fan mans i mànigues per tenir la població de coloms a ratlla. Municipis com Mataró, Arenys de Mar i Calella fa temps que hi treballen per controlar-ne les colònies. D'altres, com el Masnou, s'hi posen a partir d'ara per reduir-ne la població i fer una campanya de sensibilització entre els veïns.
L'empresa Bioacústic treballa des del 1995 per controlar plagues d'aus, i actualment du a terme un projecte per controlar la natalitat de les colònies de coloms a 11 municipis catalans. Segons explica el responsable, Josep Costa, el Maresme no és una de les zones més poblades de coloms. “Busquen nuclis antics més degradats i a tocar dels camps de cereals”. Tot i així, els experts coincideixen que a les grans ciutats s'hi concentren, per la facilitat per trobar menjar a places i parcs. “Si se'ls alimenta és complicat lluitar-hi, perquè es reprodueixen molt ràpidament”, diuen. Entre les tècniques, més enllà de les captures, s'estenen l'ús de la Nicarbazina, amb què es tracta el blat de moro, que actua com a esterilitzant de les femelles. “És el més efectiu, perquè reduïm la població permanentment i sense sacrificar els animals, com amb les captures.” El subministrament del fàrmac s'ha de fer durant cinc dies en l'època reproductora de les aus, de març a octubre. Al Consell Comarcal del Maresme, el tècnic Josep Antolín manté que se n'han de controlar les poblacions ja que el colom arriba a crear grans colònies i és “agressiu” quan busca lloc per fer el niu.
A Mataró en fan captures fins a tres cop a l'any
A les zones on es detecta superpoblació de coloms, l'Ajuntament encarrega que una empresa hi faci batudes fins a tres cops a l'any. La policia també n'informa i en sensibilitza els alimentadors.
El Masnou posa punxes a la Casa de Cultura
Té a punt una campanya de sensibilització per evitar que els donin menjar i alerta que pot multar. Fa instal·lar punxes a la Casa de Cultura, que s'acaba de reformar. Calculen que tenen uns 500 coloms.
Calella és pionera amb el pinso anticonceptiu
Juntament amb Granollers, l'any 2004 va servir de prova pilot perquè la Diputació i la Universitat de Barcelona fessin un estudi per regular la natalitat dels coloms amb pinso amb anticonceptius.
A Sant Pol de Mar i a Malgrat els posen gàbies
Per tal de reduir les colònies de coloms, a Sant Pol de Mar i Malgrat de Mar fan batudes amb unes gàbies que s'instal·len amb pinso a l'interior, perquè les aus hi entrin, per poder-les capturar.
Arenys de Mar va fer tapar els nius dels plataners
Van fer posar reixes a 130 plataners de la riera d'Arenys de Mar, on feien niu. Les captures amb gàbies va servir per reduir-ne un 40% la població. Una ordenança permet multar-ne els alimentadors.
