Crida de la PDE a la mobilització el dia 5 de juny a Barcelona
El moviment social vol consolidar la implicació de la societat catalana en la defensa de l'Ebre després de l'èxit de la protesta d'Amposta
La manifestació serà la “targeta de presentació” de la queixa a Brussel·les
La PDE pretén que Europa force un canvi en els plans hidrològics
La batalla de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) contra el pla hidrològic no s'atura. I la mobilització social és una de les principals estratègies de la PDE, que ahir al vespre va acordar en una assemblea a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa tornar al carrer. Serà el dia 5 de juny, però aquesta vegada no es manifestaran a les Terres de l'Ebre, sinó que la marea blava i el nus antitransvasament envairan els carrers de Barcelona. “Serà un acte unitari de demostració que tot Catalunya defensa l'Ebre. Volem que s'acabe qualsevol tipus de petició d'aigua de l'Ebre o del Segre per part de l'àrea metropolitana de Barcelona”, va manifestar un dels portaveus de la PDE, Manolo Tomàs.
El moviment antitransvasament ja s'ha manifestat a Barcelona en altres ocasions, però ara la protesta arribarà després de l'èxit de la manifestació del 7-F a Amposta, on 50.000 persones d'arreu del país van rebutjar el pla hidrològic del PP. “S'hi va implicar tot el país i va ser clau perquè els eurodiputats que van visitar el Delta just l'endemà s'adonessin que no es pot fer un pla en contra de tota la gent”, va dir Joan Antoni Panisello, també portaveu de la PDE. Al marge de l'informe que estan elaborant els eurodiputats sobre la visita al Delta, han enviat una carta a la PDE en què qualifiquen d'“excel·lent” la seua participació.
Per tal d'organitzar la protesta de la capital catalana, la PDE demana la col·laboració dels ajuntaments ebrencs, els partits polítics, les organitzacions sindicals i les associacions. I dimarts a la tarda ja els ha convocat a una primera reunió. A més, la manifestació del 5 de juny a Barcelona serà la “targeta de presentació” de la queixa que la PDE presentarà al juny contra el pla hidrològic a la Comissió Europea. “A partir de la queixa, es pot obrir un procediment d'infracció a l'Estat, però nosaltres no pretenem que s'impose una multa; volem que Europa force un canvi en la planificació hidrològica”, va assenyalar una altra portaveu de la PDE, Susanna Abella. La queixa estarà fonamentada en arguments tècnics que sostenen que el pla de conca incompleix les directives d'hàbitats, aus i aigua, i tindrà l'aval del gabinet jurídic de la URV. “Demanem a Europa que tombe el pla hidrològic perquè implica la liquidació del Delta”, va manifestar Tomàs. La PDE vol evitar que, quan es redacte el pla hidrològic estatal, l'Ebre es considere un riu “excedentari”.
Els eurodiputats reclamen més diàleg amb el govern i les ONG
El delta de l'Ebre té nombroses figures de protecció: parc natural, reserva de
la biosfera de la Unesco i zona Ramsar, entre d'altres. I així ho posen de manifest els eurodiputats que van visitar el Delta en l'esborrany del seu informe, en què fan referència a la preocupació dels experts amb què es van entrevistar durant l'estada al Delta sobre com la regressió i la subsidència afectaran aquest espai natural protegit.
Més diàleg
L'informe que estan elaborant els eurodiputats assenyala que
la legislació europea ha de ser aplicada pels estats membres
i que el pla hidrològic és una qüestió que s'ha d'abordar entre les autoritats estatals i regionals a través del diàleg i la cooperació. En aquest sentit, suggereix a l'Estat espanyol que treballe conjuntament amb l'executiu català, les ONG i la societat civil per elaborar el tercer cicle de planificació hidrològica.
Sediments
La falta de sediments que arriben al delta de l'Ebre, com a conseqüència de la construcció d'infraestructures hidràuliques, és una de les qüestions que preocupen els eurodiputats. L'informe recull les explicacions que els va traslladar el director de la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA, Carles Ibáñez, sobre els canvis que
es produiran en la vegetació deltaica i en les zones de nidificació dels ocells per la disminució dels cabals i dels sediments. També recullen que el pla hidrològic de l'Ebre no avalua l'impacte que causarà sobre zones de gran valor ambiental i sobre les espècies que hi habiten.