societat
Dormir tranquils, dotze anys després
Els habitatges construïts amb llicències irregulars deixen els residents en la indefensió
A Roses, el cas del Royal Marine 2 s'ha resolt després de 12 anys
Els processos judicials oberts contra edificis que s'han construït amb llicències irregulars es poden allargar desenes d'anys. Arreu de la demarcació de Girona hi ha blocs d'habitatges on els veïns, sense tenir-ne cap culpa, viuen amb una espasa de Dàmocles damunt del cap: l'ordre d'enderrocament del seu habitatge perquè algú –un veí o una administració– ha portat el cas als tribunals i els jutges li han donat la raó. Veïns que han de viure sense poder fer plans ni obres perquè no saben si es podran quedar al seu pis, i que a més han d'assumir despeses d'advocats per defensar-se i intentar parar els cops. Tot plegat perquè algú en un moment donat es va equivocar a l'hora d'autoritzar la construcció de l'edifici on viuen.
A la demarcació, un dels casos més recents –que s'acaba de tancar– és el del Royal Marine 2, a Roses. Després de 12 anys de judicis, aquesta setmana els tribunals han validat el conveni d'acord final: el consistori indemnitzarà amb 2,2 milions d'euros la comunitat de propietaris del Royal Marine 1, que va denunciar que l'edifici que els van aixecar al davant, el Royal Marine 2 (RM2), superava l'alçària i la volumetria permeses. Els tribunals havien ordenat l'enderroc de la quarta planta i part de la tercera. Per als residents que vivien als pisos que havien de ser demolits, la inseguretat i els judicis hauran durat 12 anys. Finalment els habitatges no aniran a terra i els residents ja poden dormir més tranquils. “El sentiment general és de satisfacció, atès que implica la fi del procediment judicial i del patiment dels propietaris, que feia molts anys que durava. El nostre objectiu principal, evitar l'enderrocament, s'ha complert”, explica Rosanna Extremera Cuartero, del bufet Sarrias&Extremera. Extremera parla des de la seva doble condició d'administradora de la finca RM2 i colletrada del procediment, i expressa el sentiment dels afectats amb l'aval del president de la comunitat de propietaris del RM2.
Alleujament i frustració
Els residents se senten alleujats, però també es consideren perjudicats. Amb tot, tant la comunitat de propietaris com l'administradora coincideixen a assenyalar que, atesa la situació processal i la complexitat de la causa, no es podia obtenir un resultat millor. A la pregunta de si s'han plantejat en algun moment demanar ells també indemnitzacions pels costos i els perjudicis que han hagut d'assumir, la resposta és molt clara: “La comunitat del RM2 es plantejava reclamar indemnitzacions en el supòsit que no es pogués evitar l'enderrocament”, explica l'administradora. Extremera tampoc carrega contra ningú. Ben al contrari: valora que l'Ajuntament s'hagi esforçat molt a solucionar aquest assumpte i ho agraeix.
Tot i els intents d'aquest diari, no ha estat possible recollir la valoració de l'altra part, la comunitat del Royal Marine 1, que va iniciar el litigi. A peu de carrer, els pocs veïns del RM1 amb qui hem pogut parlar confirmen que ja han cobrat la indemnització. Curiosament, a un d'ells li ha tocat una quantitat d'entre 2.000 i 3.000 euros, tot i que no ha contribuït mai a pagar les despeses judicials de l'embolic, ja que ha adquirit l'habitatge molt recentment. Comprar un pis és una loteria, pot sortir bé o malament.
Més conflictes eterns arreu de la demarcació
El Royal Marine no és un cas únic a la demarcació de Girona. Recentment, s'han fet els primers passos per tancar un altre conflicte urbanístic històric, el del Sun Village, a Palau-saverdera, que es va iniciar el 2002. Aquí l'edifici també està pendent d'una ordre d'enderroc i desallotjament dels veïns, que podria suposar un cost d'uns 12 milions d'euros per al consistori. L'acord que ara s'està tramitant planteja una indemnització d'uns 374.231,04 euros
de l'Ajuntament per a la part denunciant, cosa que evitaria executar la sentència d'enderrocament.
A Amer, els polèmics pisos Baker també estan pendents d'una sentència d'enderroc que l'Ajuntament intenta parar, tot i que en aquest cas els habitatges no s'han arribat a vendre ni a ocupar, cosa que ha provocat la fallida de la constructora. A Banyoles, els habitatges de l'antic El Cisne superen en 122 m² els previstos pel projecte: el sisè habitatge perdrà una part del nivell superior i el setè es reduirà a la planta baixa. A Darnius el 2013 es va executar l'enderroc d'una casa inhabitada, però les cases veïnes i habitades també s'haurien de retocar segons la sentència. La llista no és exhaustiva i les llicències mal donades no són exclusives dels blocs d'habitatges. A Sils, l'Ajuntament intenta parar una sentència d'enderroc que pesa sobre un supermercat. També passa amb edificis públics: a la Bisbal d'Empordà, una sentència del 2012 obliga a enderrocar parcialment la nova biblioteca comarcal, un edifici a mig fer on ja s'ha gastat al voltant d'1,5 milions d'euros.
Onze enderrocs pendents
E. C
A les comarques gironines hi ha actualment onze sentències fermes d'enderroc pendents d'executar-se, dictades entre els anys 2013 i 2015, i tramitades pel Departament de Territori Sostenibilitat. En aquests casos, el departament està seguint el procediment perquè els propietaris de les edificacions es facin càrrec de l'enderrocament o bé s'assumirà subsidiàriament des del departament.
Aquestes dades facilitades per Territori, però, es refereixen estrictament a procediments contra edificacions que es van construir sense cap llicència, i que van ser objecte de resolucions administratives d'enderroc dictades pel departament. Per tant, a la demarcació de Girona existeixen moltes altres sentències o resolucions d'enderroc dictades per ajuntaments o tribunals.
El Departament de Territori també pot haver estat part denunciant en procediments contra edificacions construïdes a l'empara d'una llicència que s'entén com a irregular, però en aquests casos l'Ajuntament corresponent és el responsable de declarar nul·la la llicència (si el tribunal així ho decideix) i d'impulsar el procés d'enderroc.