Infraestructures
Intens debat per la variant nord d'Olot
Tècnics i representants d'entitats van exposar els seus models
L'acte va ser organitzat pels grups de l'oposició
Olot ha de respondre perquè vol una variant i en això van coincidir tots els participants en el debat sobre aquesta infraestructura organitzat pels grups de l'oposició a l'Ajuntament –ERC, la CUP i Olot en Comú– coincidint amb la consulta popular sobre la necessitat d'aquesta infraestructura. El doctor en Urbanisme Francesc Magrinyà va apostar per una variant que resolgui la mobilitat comarcal, ja que el 60% del trànsit es genera a Olot. “El problema és el trànsit entre Olot i Castellfollit i Sant Joan les Fonts, que és el que genera moviment econòmic”, va dir, i va proposar que el vial sud sigui d'un sol sentit. El geòleg del Centre per la Sostenibilitat Territorial, Llorenç Planagumà, va denunciar que l'última modificació del projecte es va fer només per tràmit de ponència i calia que fos ordinària. “Sempre serà impugnable, perquè afecta un parc natural”, va dir. A més, va reivindicar la mediació ambiental per definir-ne el model.
L'arquitecte i exregidor Joan Albesa va insistir que cal dissenyar la variant tenint en compte que per un costat hi ha una autovia i per l'altre un eix intercomarcal. Albesa va recordar que la variant ja era objecte de debat fa trenta anys quan no hi havia ni l'autovia ni Bracons i es parlava de la variant nord, entre les Tries i la Canya.
El president de la Federació d'Associacions deVeïns d'Olot, Josep Comas, va afirmar que la consulta no és necessària i que és indispensable tirar endavant la construcció de la variant. Comas va recordar que fa 14 anys els veïns dels barris afectats es van manifestar farts que una zona on viuen 9.000 habitants estigui partida per un vial amb un trànsit diari de 9.000 vehicles de mitjana. Finalment, Carles Santaulària, de l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, va afirmar que la variant d'Olot no s'ha de plantejar com a la continuïtat de l'eix de Bracons i va criticar que el traçat es va dissenyar amb una visió del país que prové dels anys noranta, segons la qual calia superar els 100.000 habitants per evitar un futur magre.