Porqueres farà la recollida porta a porta
L'Ajuntament preveu començar a implantar el sistema l'any que ve als nuclis principals del municipi, i hi ha tres pobles més del Pla de l'Estany que ho estan estudiant
Una empresa especialitzada està elaborant, per encàrrec del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, l'estudi tècnic sobre la implantació del sistema porta a porta de la recollida d'escombraries selectiva en quatre municipis de la comarca: Porqueres, Fontcoberta, Serinyà i
Camós. D'aquests, Porqueres, que va ser dels pobles pioners a fomentar el compostatge casolà, ja té decidit que ho posarà en marxa i, molt probablement, es convertirà en el primer municipi del Pla
de l'Estany que adopta aquest sistema. No hi ha un calendari establert, però a l'Ajuntament li agradaria que el porta a porta comencés a funcionar d'aquí un any, segons ha manifestat l'alcalde, Francesc Castañer. Aquesta mena de recollida –els veïns separen les deixalles i uns empleats les van a recollir al domicili– és ideal per a zones urbanes, mentre que en llocs on les cases estan aïllades resulta més
dificultós perquè els que fan la recollida han de recórrer més distàncies. Per això, a Porqueres pensen fer-ho a Mata, les Pedreres i Miànigues, mentre que a la resta de pobles, que són disseminats, es mantindran els contenidors de recollida selectiva.
La despesa
En espera del que digui l'estudi, segons els càlculs previs d'aquest Ajuntament, el sistema resulta més econòmic que el tradicional. Si bé s'encareix el cost de personal, s'estalvia molt en les partides corresponents a l'entrada de deixalles de rebuig (el que no se separa) a l'abocador comarcal, ja que augmenta considerablement la recollida selectiva, de la qual, a més, es treu uns ingressos. Ara mateix, a Porqueres se separa aproximadament un 35% de tot el que es recull, mentre que en pobles on ja es té experiència en el porta a porta s'arriba fins al 70%.
“Un altre avantatge –hi afegeix el conseller comarcal de Medi Ambient i alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon– és que t'estalvies els contenidors.” Al marge de les qüestions econòmiques, Ramon fa notar també el benefici mediambiental del sistema.
El Consell Comarcal ha ofert l'estudi de viabilitat a tots els onze municipis del Pla de l'Estany, excepte els tres que tenen la població més dispersa (Crespià, Vilademuls i Sant Miquel de Campmajor), però només els quatre abans esmentats s'hi han interessat.
