Un passeig fluvial de 300 km
La Diputació de Barcelona invertirà 25 milions perquè el 2020 es puguin recórrer a peu, en bicicleta o a cavall les vores dels rius Llobregat, Cardener i Anoia
Vol donar valor al patrimoni natural i fer-ne un atractiu turístic
Les vores del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener es convertiran en un gran passeig de més de 300 quilòmetres en què es podran fer excursions a peu, en bicicleta o a cavall d'aquí a quatre anys. És el termini amb què treballa la Diputació de Barcelona per tenir enllestides les vies blaves, un projecte pioner al sud d'Europa per rehabilitar les lleres del Llobregat i els seus afluents, i donar-los valor com a espais naturals. A la vegada, es vol que el projecte tingui un retorn al territori, convertint-se en un motor d'atracció turística. La Diputació hi invertirà 25 milions d'euros, dels quals 14 al Llobregat, 6 a l'Anoia i 5 al Cardener.
Aquests diners es destinaran a fer actuacions de millora de la vora del curs fluvial, a recuperar camins històrics i elements patrimonials i paisatgístics, i a fer accessibles espais naturals fins ara desconeguts o descuidats. De fet, una part del recorregut ja està rehabilitat. Són els 50 quilòmetres que van des del pont del Diable de Martorell fins a la desembocadura del riu. La resta s'anirà adequant els pròxims anys, fins que estigui tot completat a principi del 2020. Tot plegat, amb l'objectiu que la ciutadania deixi de viure d'esquena als rius i en gaudeixi més. La Diputació de Barcelona està en contacte amb altres demarcacions perquè el projecte de vies blaves sigui exportable a tot Catalunya. De fet, s'aposta perquè sigui “un projecte de país”. L'obertura al públic del tram nord –de Martorell en amunt– també permetrà repartir el nombrós públic que ara es concentra a la part baixa del Llobregat, la més urbana.
El projecte de vies blaves, al qual ja s'ha donat el tret de sortida (vegeu la pàgina següent), gira entorn del riu Llobregat, l'únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona. La via blava Llobregat recorrerà 186 quilòmetres de Castellar de n'Hug al Prat de Llobregat, passant pel Berguedà, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. Els principals afluents del Llobregat, el Cardener i l'Anoia, també seran vies blaves. La via blava Cardener farà 50 quilòmetres i la via blava Anoia en sumarà 70 més. Els tres recorreguts estaran connectats entre si.
En global, més de 300 quilòmetres de passeig vora el riu que recorreran 65 municipis de cinc comarques barcelonines on viuen més d'1,2 milions d'habitants. La Diputació de Barcelona, però, posa el focus en el fet que hi ha 5,2 milions de persones que viuen a menys de mitja hora de l'eix del Llobregat. Per tant, un 70% de catalans tindran accés a les vies blaves amb poca estona de desplaçament.
L'atractiu d'aquests recorreguts que es podran fer a peu, en bici o a cavall rau no només en el patrimoni natural que suposen els rius i el seu entorn, sinó que, a més, la Diputació vol que ajudi a potenciar el patrimoni cultural i industrial de la zona. Les vies blaves recorreran llocs tan emblemàtics com ara Sant Benet de Bages i Montserrat, i també una quinzena de colònies tèxtils, tres parcs naturals, dotze espais naturals protegits i vuit espais turístics. En el recorregut hi ha 5.000 places d'allotjament entre hotels, pensions, cases rurals, albergs i càmpings.
LES DATES
LA FRASE
Un projecte “emblemàtic” i “inèdit al sud d'Europa”
M.VicenteEl projecte de les vies blaves, promogut per la Diputació de Barcelona, es va presentar ahir i es posa en marxa avui mateix perquè sigui una realitat el 2020. Segons va avançar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la comissió d'Urbanisme de Catalunya d'avui té previst iniciar la tramitació del pla director urbanístic que donarà “cobertura normativa” al projecte. L'ACA s'encarregarà que tot el procés sigui respectuós amb la biodiversitat i amb el paisatge de ribera. Mentrestant, la Diputació treballa en el projecte executiu i té previst iniciar les obres durant el primer semestre del 2019.
Durant la presentació, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va destacar la importància de “donar valor al patrimoni natural des del respecte” i el fet de posar-lo a l'abast de 5,2 milions de persones. El vicepresident segon, Marc Castells, va posar en relleu que és una aposta que s'ha vinculat amb el turisme i que vol dinamitzar la Catalunya interior. Castells hi va afegir també que això només és el principi, perquè aquest és “un projecte viu, ambiciós i amb possibilitat de créixer”, i l'objectiu és “que aquest sigui un projecte emblemàtic de país que sigui un referent a Europa i al món”.
El també alcalde d'Igualada també va voler explicar l'origen del nom escollit per a aquesta iniciativa i va assegurar que s'ha inspirat en les vies romanes i les vies verdes. Per part seva, el conseller de Territori, Josep Rull, hi va afegir que el nom també recorda les banderes blaves de les platges, que són “símbol de qualitat de les aigües”.
El conseller va descriure les vies blaves com un projecte “potent” i “inèdit” al sud d'Europa. Rull va parlar de la col·laboració entre la Generalitat i la Diputació per tirar endavant el projecte. En aquest sentit, va assegurar: “Quan anem junts, som imparables.” També va destacar que les vies blaves no només tenen l'objectiu d'“estendre la qualitat de vida de les generacions presents, sinó també blindar la de generacions futures”.
Tant Castells com Rull van afirmar que el projecte no hauria estat possible fa trenta anys i que s'ha pogut fer perquè “aquest país ha fet un esforç extraordinari a favor del sanejament de l'aigua”. El vicepresident de la Diputació de Barcelona va lloar també la iniciativa d'alguns ajuntaments que ja han arreglat les lleres del riu als seus termes municipals i en va destacar que “fa anys van descobrir que no tenien una claveguera a cel obert, sinó un riu”.