Ultrasons per combatre la població de musclo zebrat
Endesa està desenvolupant proves al centre d'estudis i documentació proper a l'embassament de Riba-roja d'Ebre
L'Ebre és el riu de la península on aquesta espècie invasora té una presència més extensa
Ultrasons per combatre la presència de musclo zebrat, una espècie invasora present a l'Ebre des de fa més de quinze anys i que representa una amenaça per a la major part dels ecosistemes aquàtics ibèrics. Aquesta és l'aposta d'Endesa per controlar-ne la població als embassaments. Al centre d'estudis i documentació que la companyia elèctrica té a tocar del pantà de Riba-roja d'Ebre, s'han desenvolupat assajos que consisteixen a emetre freqüències superiors a les màximes audibles –respectuoses amb el medi ambient– per frenar el desenvolupament de les larves, amb l'objectiu que perdin la capacitat de fixar-se.
La població de musclo zebrat comporta pertorbacions ecològiques i danys a les infraestructures hidràuliques, atès que obstrueix les conduccions i afavoreix la corrosió dels metalls.
Precisament, el primer registre d'una població consolidada d'aquesta espècie invasora a l'Estat espanyol es va produir al tram baix del riu Ebre l'any 2001, a Flix i Riba-roja. El 2004 es van detectar adults a Mequinensa i el 2006 ja s'havia estès per altres subconques i havia arribat a la capçalera de l'Ebre. De fet, el riu és on aquesta espècie invasora té una presència més extensa en comparació amb la resta de la península.
Amb aquesta via d'investigació, s'espera traslladar el mètode iniciat al centre d'Endesa dedicat al control del musclo zebrat a emplaçaments reals.
L'estudi, que es fa amb la col·laboració de la consultora ambiental Ecuus, ha format part dels projectes exposats durant el darrer Congrés de l'Associació Ibèrica de Limnologia sobre sistemes aquàtics, celebrat a Tortosa aquest juliol.
Estudi sobre el comportament de la truita
A banda dels assajos per controlar les poblacions de larves de musclo zebrat, Endesa –amb la participació de la consultora Gesna– també va presentar al Congrés de Limnologia l'estudi genètic, metabòlic i de mobilitat de la truita autòctona, el qual va rebre el premi a la millor comunicació en format pòster. L'anàlisi se centra en les bases que porten les truites comunes a remuntar els rius i confirma que un 95% d'aquesta espècie –al contrari que la majoria de salmònids– no ho fa. Aquests resultats conviden a plantejar la possibilitat que en alguns casos sigui més eficient dedicar els esforços necessaris per construir passos per a peixos a altres tipus de mesures de conservació. També existeixen indicis que suggereixen que factors genètics i potser fisiològics poden tenir un paper important en el comportament de la truita de riu.
