Un estat ecològic

Com hau­ria de ser l'Estat que molts cata­lans rei­vin­di­quem per sor­tir de l'atzu­cac espa­nyol? Hi ha un sec­tor de l'inde­pen­den­tisme actiu que vol dei­xar apar­cat aquest debat fins al dia que el nos­tre Par­la­ment voti per majo­ria a favor d'aquest ideal patriòtic. Jo no sóc, però, dels que pen­sen d'aquesta manera, ja que con­si­dero que l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) s'ha creat pre­ci­sa­ment per començar a dis­cu­tir, sense com­ple­xos, les carac­terísti­ques que ens con­vin­dria que tingués el nos­tre Estat dins la Unió Euro­pea. Aquesta és la raó per la qual s'han cons­tituït les seves sec­to­ri­als de caire trans­ver­sal.

Sense voler avançar-me a les con­clu­si­ons, resulta evi­dent que l'estat que hem de cons­truir no s'hau­ria d'emmi­ra­llar en les estruc­tu­res dels estats-nació que hem cone­gut i patit, la majo­ria de caire colo­ni­a­lista i espo­li­a­dor; ins­tru­ments al ser­vei de l'ordre i el con­trol d'un sis­tema de crei­xe­ment il·limi­tat que ha aca­bat essent diri­git per grans cor­po­ra­ci­ons trans­na­ci­o­nals econòmiques i finan­ce­res. Sen­tir-nos euro­peus de ple dret no ens obliga a imi­tar aquests estats colo­ni­als i mili­ta­ris­tes cons­tituïts sobre l'hor­ror dels geno­ci­dis, com deia Denis de Rou­ge­mont.

L'Estat català ja no pot ser el model que albi­ra­ven Prat de la Riba i Macià. Cri­te­ris i impe­ra­tius ètics i morals, resul­tants de la història de les guer­res mun­di­als, ens fan aspi­rar a un estat des­mi­li­ta­rit­zat i des­nu­cle­a­rit­zat, carac­terísti­ques que faci­li­ta­rien el suport de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. De res no ens ser­vi­ria dis­po­sar d'un exèrcit de terra, mar i aire o inver­tir en una des­pesa insos­te­ni­ble per adqui­rir míssils que no apun­ta­rien enlloc. Seria absurd ges­ti­o­nar també un parc atòmic civil en el marc d'Eura­tom que no podrien finançar.

Un Estat paci­fista no vol dir que no tingués estruc­tu­rada la seva defensa civil i un sis­tema de segu­re­tat inte­rior i exte­rior coor­di­nats amb els ser­veis euro­peus de lluita con­tra el ter­ro­risme, el nar­cotràfic i el crim orga­nit­zat. El debat seria si ens hem d'aixo­plu­gar o no en l'OTAN. Recor­dem la posició anti­at­lan­tista de la majo­ria dels cata­lans.

El nos­tre seria un estat pen­sat al ser­vei del poble, no en forma de tec­no­es­truc­tura opres­sora i orwe­lli­ana com han aca­bat con­ver­tint-se tots els estats indus­tri­als-mili­tars. Tin­dria com a prin­cipi la pre­ser­vació de la qua­li­tat de l'aire, l'aigua i la terra, decla­rant béns públics els recur­sos natu­rals i les ener­gies del sol. La recerca de l'auto­su­ficiència energètica seria un dels prin­ci­pals objec­tius dels seus gover­nants. El nos­tre Estat intro­dui­ria en la comp­ta­bi­li­tat el valor de la seva qua­li­tat de vida, inter­na­ci­o­na­lit­zant els cos­tos ambi­en­tals que pro­voqués el seu desen­vo­lu­pa­ment. La seva Cons­ti­tució assu­mi­ria els objec­tius de la Carta de la Terra i es defi­ni­ria com a solidària amb tots els pobles i cul­tu­res del pla­neta que llui­ten pels seus drets i lli­ber­tats naci­o­nals.

Dar­re­ra­ment he escol­tat de sec­tors inde­pen­den­tis­tes, d'esquer­res i de dre­tes, que opi­nen que el nos­tre futur Estat per ser res­pec­tat no hau­ria d'aban­do­nar la nucle­a­rit­zació i hau­ria de dis­po­sar d'un exèrcit propi tec­nològica­ment sofis­ti­cat per defen­sar-nos. Per defen­sar-nos de què i de qui? Tot i dis­cre­par radi­cal­ment d'aquests plan­te­ja­ments, el sen­tit comú ens diu que un Estat d'aques­tes carac­terísti­ques no el podríem auto­fi­nançar i el seu cost ens impe­di­ria impul­sar l'eco­no­mia ecològica sobre la qual hau­ria de recol­zar el nou model de desen­vo­lu­pa­ment.

Un Estat català sí, com més aviat millor, però dis­se­nyat per ser res­pec­tat en el marc d'una geo­es­tratègia medi­terrània de pau i soli­da­ri­tat. Emu­lar l'estat-nació domi­nat pel com­plex mili­tar-indus­trial seria caure en la mateixa igno­mi­ni­osa estruc­tura política que ens ha sub­ju­gat. Cata­lu­nya podria tenir la màxima excel·lència: el pri­mer estat ecològic del segle XXI.