‘Western' gallec

Glos­sada per escrip­tors com Valle-Inclán o Emi­lia Pardo Bazán, la figura de Mamed Casa­nova és la d'un ban­do­ler a qui les injustícies soci­als de la Galícia rural de finals del segle XIX van empènyer a la vida cri­mi­nal. Una per­so­na­li­tat envol­tada d'una aura de lle­genda, reforçada pel fet que, ja de jove, era afi­ci­o­nat a dibui­xar il·lus­tra­ci­ons de temàtica eròtica.

L'escrip­tor i guio­nista Manolo López Poy –afi­ci­o­nat a la sèrie negra i al blues, dues dades que no són gratuïtes– i el dibui­xant Miguel Fernández s'han ins­pi­rat en la seva història per a la novel·la gràfica Mamed Casa­nova: el hijo de la ira, ini­ci­al­ment publi­cada en gallec.

Els autors plan­te­gen la història com una mena de tene­brista wes­tern gallec, que fa èmfasi en les impli­ca­ci­ons soci­als del per­so­natge, i que evita dis­per­sar-se volent abas­tar tota la seva vida i se cen­tra bàsica­ment en els seus dar­rers temps.

El traç expres­si­o­nista de Miguel Fernández, basat en un con­tras­tat blanc i negre de gran con­tundència, s'alia amb la seque­dat dels diàlegs de Manolo López Poy; el resul­tat és una obra on la violència es dóna la mà amb un cert lirisme tre­men­dista, on les peripècies del pro­ta­go­nista són l'excusa per par­lar d'una època sinis­tra i ombrívola.