“El problema és la lentitud de la paperassa. Els pagesos som una molèstia, no se’ns té gaire en compte”

Fa cinc anys vàrem fer la con­versió a la pro­ducció ecològica i n’estem molt con­tents. Ha supo­sat un cost impor­tant, però les opci­ons eren o doblar el nom­bre de vaques de llet o can­viar el sis­tema de pro­ducció fent-lo més sos­te­ni­ble. Tenim 180 hectàrees entre con­reu, pas­tu­res i bosc. La fita és com­prar el mínim a fora i con­di­ci­o­nar els rega­dius per asse­gu­rar el men­jar de les vaques i tenir-ne d’avançat.

A la masia, que està docu­men­tada (en els dia­ris de les guer­res per saque­jos) des del 1200, hi fem turisme rural, i la gent en deu que­dar con­tenta perquè repe­tei­xen. També fem visi­tes esco­lars del poble i d’esco­les agràries. Tenim el Circ Cric al cos­tat i és un bon reclam. Ara, amb els fills, ens plan­te­gem engrei­xar els vedells. El pro­blema és la len­ti­tud de la pape­rassa. Els page­sos som una molèstia, no se’ns té gaire en compte.

Inten­tem fer les coses ben fetes. Donem el millor men­jar a les vaques. Fem raigràs, sorgo, civada, trèvol, veça, lle­gu­mi­no­ses, i els ani­mals pas­tu­ren. No fem blat de moro per la sequera i per la fauna que baixa cap a la plana bus­cant men­jar, perquè a la mun­ta­nya tot­hom ha ple­gat. Abans, quan fèiem pro­ducció con­ven­ci­o­nal, formàvem part de l’asso­ci­ació de rama­ders del Vallès. Vèiem i patíem com­petència des­lle­ial amb entra­des de llet de fora i preus con­ti­nu­a­da­ment a la baixa. Més que empre­ne­dor, em con­si­dero un il·lumi­nat. Amb els meus fills, estu­diem i madu­rem cada idea de negoci fins que veiem el moment d’apli­car-la: la intro­ducció de maquinària, la digi­ta­lit­zació que estal­via temps, enge­gar nous pro­jec­tes...

Amb la llet ecològica obte­nim un preu més alt pel pro­ducte. Fem llet de màxima qua­li­tat perquè fem uns con­trols cons­tants i rigo­ro­sos. La venem a El Pas­to­ret de la Segarra, que en fa iogurts prin­ci­pal­ment.

Falta molt perquè la soci­e­tat valori l’acti­vi­tat pagesa. Per més que els pro­duc­tors ens hi acos­tem, con­ti­nuem lluny del con­su­mi­dor. Al mig hi ha grans grups ali­men­ta­ris que juguen perquè no ens tro­bem. Els fills, que seran els que digi­ta­lit­za­ran el procés pro­duc­tiu, con­fien en la tec­no­lo­gia, saben que els donarà millor benes­tar i qua­li­tat de vida.

Ens pre­o­cupa l’emergència climàtica que ja estem patint amb la sequera. No havia vist mai la Tor­dera ben seca, ni els bos­cos amb tanta mor­ta­li­tat d’arbres. Fa molta pena i repre­senta un perill cons­tant d’incendi a l’estiu per a la nos­tra empresa. A més, els polítics no seguei­xen, no defen­sen l’acti­vi­tat agrària ni el ter­ri­tori (nosal­tres no som ren­di­bles). Voldríem més atenció i ajut i menys burocràcia, per exem­ple, per orde­nar el reg de les comu­ni­tats de regants dels Tem­plers i de Sant Esteve, recs mil·lena­ris que neces­si­ten i recla­men ser ate­sos per millo­rar el seu ús i con­ser­var el patri­moni rural.