“’No es paga la llet al preu que costa, ni la gent la compra al preu que toca”

Som una granja fami­liar sos­te­ni­ble. Ali­men­tem els ani­mals amb els nos­tres con­reus; produïm un ali­ment de pro­xi­mi­tat; for­mem part d’una coo­pe­ra­tiva (del Baix Empordà) que esti­mula l’eco­no­mia cir­cu­lar i el tre­ball asso­ci­a­tiu; reguem amb gota a gota per estal­viar al màxim l’aigua i tenim pla­ques solars per auto­a­bas­tir d’ener­gia la granja. Només com­prem palla, userda i pinso.

Com que tan­quem el cicle pro­duc­tiu dels ani­mals, engrei­xem els vedells. La majo­ria van a l’escor­xa­dor i una petita part, els venem com a semen­tals., i amb l’ajut del semen sexat, també fem recria de vedells i anu­al­ment en venem entre 20 i 25 a altres gran­ges. Tot ple­gat és el resul­tat d’un pla de millora genètica que va ini­ciar el pare als anys 70 i que vam repen­sar el 1994, cosa que ens va per­me­tre adqui­rir la millor genètica de les millors famílies de vaques ame­ri­ca­nes.

Com tot­hom, inten­tar reduir cos­tos a través de la tec­no­lo­gia, la maquinària i la genètica, i sobre­tot amb suport tècnic, com ara un pro­grama de cos­tos de pro­ducció, per posar un cas.

Fem un pro­ducte, la llet, de màxima qua­li­tat, que venem a Llet Nos­tra, hi som des de l’inici, i tre­ba­llem a fons la genètica dels ani­mals per ven­dre vede­lles que ofe­rei­xin bons ren­di­ments a altres gran­ges de llet allà on sigui, Galícia, Lleida o l’Empordà.

La soci­e­tat valora el pro­ducte però no pas l’esforç que hi ha dar­rere, segu­ra­ment perquè es coneix poc. No es paga la llet al preu que costa, ni la gent com­pra al preu que toca. A més, s’espe­cula amb la pro­ducció i es fa ser­vir la llet com a pro­ducte de reclam. És exa­ge­rat el volum de llet de marca blanca. També es fan cam­pa­nyes de con­sum de llet des­na­tada que no aju­den a difon­dre els bene­fi­cis del pro­ducte i ningú fa gaire res per esti­mu­lar i aju­dar el sec­tor. Neces­si­tem, però, suport de l’admi­nis­tració (en ter­mes de relleu agrari, de burocràcia...) i de la soci­e­tat.

Soc opti­mista, però a casa no tots ho com­par­tei­xen. La tec­no­lo­gia ens ha aju­dat a reor­ga­nit­zar el volum de tre­ball i a ser més efi­ci­ents. Hem millo­rat el benes­tar dels ani­mals fent espais de pas­tura, regu­lant la tem­pe­ra­tura de les vaques a través d’un sis­tema de cli­ma­tit­zació per reduir l’estrès de calor i man­te­nir la pro­ducció durant l’estiu. Cui­dem al màxim la pro­ducció de llet i la repro­ducció dels ani­mals. Fem un ali­ment de pro­xi­mi­tat, i això ens dife­ren­cia. A més, quan apa­reix un pro­blema sem­pre hi posem les banyes per solu­ci­o­nar-lo –en Marc és res­pon­sa­ble del sec­tor lle­ter de la Unió de Page­sos–. Ens pre­o­cupa la dis­po­ni­bi­li­tat de l’aigua, que a cada collita inten­tem mini­mit­zar al màxim, però també estem ama­tents per tenir un sòl de qua­li­tat. Mirem expec­tants temes poc resolts com pot ser el biogàs o el com­pos­tatge i estem oberts a imple­men­tar solu­ci­ons com per exem­ple, con­reus que s’adap­tin millor a les con­di­ci­ons climàtiques can­vi­ants.