Sense - Avui

"M'escalfo amb el forn"

Els veïns se senten cansats i abandonats. Han d’espavilar-se buscant llenya, menjar, espelmes, generadors i mètodes per conservar el menjar. Els ancians i les criatures són els col·lectius més vulnerables al fred intens que fa dies que es viu a l’Empordà

He tremolat molt: les cames em feien taca-taca, i ara només espero que arribi la llum com l’aire que respiro”. La Maria del Carme Rodríguez, veïna de Rupià (Baix Empordà), té 95 anys i ja fa quatre dies que no es mou de casa per culpa del fred. “He patit molt fred; m’havia de posar cinc jerseis i mitges de llana”, explica. Ha hagut de dormir cada nit vora la llar de foc per aprofitar l’escalfor de les brases. La seva família ha hagut de vetllar molt per ella, perquè també s’ha quedat sense aigua i no s’ha pogut ni dutxar.

Per cuinar fins i tot han hagut de fondre la neu que hi havia al jardí. Asseguda a la cuina tot el dia, amb el caminador al costat, la Maria del Carme ha anat aguantant amb el forn de gas ben encès. La seva néta, Anaïs Mestre, de 26 anys, critica l’abandonament que han patit: “No hem rebut res, ningú ens ha informat i estem indignats”. I és que aquest és el comú denominador que viuen els nuclis petits de la comarca, un autèntic calvari per la manca de subministrament elèctric, que segueix fent estralls. Molts pobles i urbanitzacions s’han hagut d’espavilar pel seu compte davant el fred i la manca de llum. Els veïns, molts d’ells estrangers i gent gran, estan desesperats. Buscar llenya, encendre espelmes, escalfar-se amb gas, conservar el menjar enterrat sota la neu o bé fugir a hotels i cases de familiars han estat algunes de les alternatives que, forçosament, han hagut de seguir aquests dies.

A pobles com Foixà i Rupià s’intenta recuperar la normalitat a marxes forçades. Els generadors omplen el carrer d’un soroll monòton, però els veïns d’alguns sectors aïllats encara no tenen llum. Les torres de mitjana tensió que duen electricitat a Verges, per exemple, segueixen vinclades. Fins ahir al matí quedaven sense llum alguns pobles, com ara Ullà. Ben a prop, a Albons (Alt Empordà), sí que tenen llum des de dimecres al migdia. L’exalcalde Pere Colomer, de 67 anys, confessa que la sensació d’impotència els ha fet passar molts mals moments. “Patint i sense poder donar explicacions a la gent; què els dius a aquells que no tenen ni aigua ni llum i que tampoc poden cuinar perquè ho tenen tot elèctric?”. L’arribada dels Mossos d’Esquadra i els Bombers tampoc no ha estat gaire ben rebuda en alguns indrets. “Ara sí, ara vénen els Mossos d’Esquadra, però ara ja està tot solucionat”, conclou Colomer.

Caos i passivitat elèctrica
La Maria Ruiz, veïna de la urbanització Sant Miquel d’Aro (Santa Cristina d’Aro), diu que “els bombers arriben tard, perquè ja ens hem hagut d’espavilar pel nostre compte”. D’altres s’han encarat directament amb els bombers, com una ciutadana francesa que els ha escridassat cinc minuts seguits. Bàsicament, els efectius vigilen si hi ha algú que visqui sol i que necessiti ajuda. Les queixes també s’han dirigit contra Endesa. L’alcalde d’Ullà, Josep López, es lamenta pel caos regnant i la passivitat de les elèctriques. “Les solucions haurien de ser més ràpides”, es queixa. Per això exigeix a les companyies “menys beneficis i més millores en les infraestructures”. El consistori de Verges es queixa també que Endesa no els dóna cap informació sobre les torres caigudes des de fa ja dos dies.

D’altra banda, aquest panorama tan precari ha perjudicat enormement el comerç de la zona. La Pilar Peix, que té una botiga de queviures a Foixà, ho ha perdut gairebé tot. “Ha estat un desastre, he hagut de llençar iogurts i embotits, com ara llonganisses, perquè tot s’ha fet malbé”, es lamenta. Les vitrines no li han servit de res, perquè no funcionaven. Encara que fes fred, ja han passat molts dies i els aliments no aguanten. La Pilar i el Rafael, que viuen en una urbanització de Santa Cristina d’Aro, han tingut la idea d’improvisar una autèntica nevera. En una espècie de sac de runa ple de neu hi tenen les begudes i els làctics i en un altre cantó el menjar del congelador. Reconeixen que, tot i ser dur, s’ho prenen amb bastant bon humor perquè no hi ha més remei.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.