Periodistes “de mena”

Explicar una història; sembla senzill però s’ha de saber fer. Ho va dir el periodista Jordi Grau fent èmfasi que els successos, la crònica negra, és, sobretot, un periodisme de relat, però que en els temps de la dictadura de la immediatesa que imposen les xarxes socials, se’l menysté; l’essència de l’ofici, que es vol al marge, també des de les redaccions. I Tura Soler, d’El Punt Avui, i Rebeca Carranco, d’El País, van demostrar un gran domini del relat ahir a la tarda en la tertúlia A l’escena del crim, organitzada en la Setmana dels Rahola .

Les dues periodistes van reivindicar la professionalitat en un àmbit en què la línia amb el groguisme és molt fina. “És necessari trepitjar terreny”, van destacar. “Si no vas als llocs no entres al cor de la història i dels personatges”, va assenyalar Carranco. Perquè si no, no hi ha relat. Hi ha la nota “lacònica”, va remarcar Tura Soler, de l’oficina de premsa dels Mossos, informant d’un assassinat a quarts de nou de la nit. La capacitat d’actuació, va fer notar Soler, rau en les fonts, “a les quals cada vegada més es fa difícil tenir-hi un accés directe”. En relació amb el control de la informació, Rebeca Carranco va insistir en com “la informació oficial” és l’única veritat, validada, també per l’opinió pública. I va posar d’exemple el cas dels atemptats del 17-0 a Barcelona. En aquest punt, la periodista d’El País va denunciar el “periodisme quirúrgic” que s’està exigint des de la mateixa professió: “Des d’un cert puritanisme o una voluntat de fiscalització, ens estan dient com hem de fer la nostra feina.” “No faig un periodisme groc; sé fer bé la meva feina”, va reblar.

El respecte i la professionalitat és la norma, però pel fet de ser dona en un món molt masculí, va reconèixer Carranco, ha hagut de marcar límits. És un periodisme de proximitat, i de “perill”, va recordar Tura Soler, en relació amb les fonts i els protagonistes. La periodista garrotxina va exhibir aquest domini del relat, més enllà de les pàgines d’aquest diari, tot recordant investigacions i la seva “implicació”; des de la seva coneixença amb l’assassí de La Caritat d’Olot, trobar-se mort un testimoni del crim de Susqueda, o el segrest de la farmacèutica d’Olot. En relació amb aquest últim, va recordar que la Guàrdia Civil li va demanar no publicar la informació que tenia en benefici de la investigació. Bastit amb anècdotes, i amb l’humor que permet distanciar-se’n, Soler va enumerar anònims, trucades de telèfon anunciant pallisses a mossens o tocs d’atenció per haver escrit “meuca” en un titular. En la seva llarga trajectòria, Soler va destacar que el periodisme de successos permet veure l’evolució de la societat. “Parlem de la mort i parlem de la vida.”