‘Els fills del sol': més que un ‘biopic' científic

El científic català Ferran Calvet (Vilafranca del Penedès, 1903- Barcelona, 1988) ja era doctor a Oxford amb 23 anys quan es va presentar a una càtedra –amb Severo Ochoa com a oponent– a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Investigador i naturista, la visió que tenia d'ensenyar era totalment innovadora. Els fills del sol, un telefilm coproduït entre TV3, la televisió gallega i la productora Diagonal, que acaba d'enllestir el seu rodatge, és molt més que un biopic sobre la vida i el llegat de Calvet: “És la història de les conseqüències de la Guerra Civil, en el sentit d'endarreriment científic, la de la pèrdua de Catalunya i Galícia, i com som hereus d'aquesta pèrdua”, explica Ramon Costafreda, un dels directors del projecte. L'actor català Pablo Derqui assumeix el paper de Ferran Calvet. Derqui defineix el químic català com una “persona lúcida, molt amant de la docència” i que representa també “l'educació lliure que hi va haver durant la República”. L'actor afegeix que Calvet és el “paradigma del que hauria pogut passar si no hi hagués hagut la guerra”. Un altre dels directors d'Els fills del sol, Kiko Ruiz Claverol, destaca que el telefilm mostra “un viatge interior molt bonic”: “Ferran Calvet no és un heroi, és una persona molt brillant i vitalista, que el que li agrada és la feina de docent, ensenyar els seus alumnes. I topa amb la guerra.” En aquest sentit, a partir de l'investigador català, “s'explica com la guerra pot desfer la vida de tants personatges i tot s'extremitza”, afegeix Ruiz Claverol. Ramon Costafreda diu que el telefilm explica, a propòsit de la biografia de Calvet i de la seva funció com a pedagog i de relació amb els seus alumnes, “una manera d'ensenyar i una manera de veure el món”.

A la coproducció catalano-gallega, que s'enregistra en gallec, hi participen també dues actrius catalanes: Roser Tàpias, en el paper de l'alumna de Calvet, Carmela, i Vicky Luengo, com a Helena, la dona. Roser Tàpias destaca del seu personatge que és una dona insòlita a l'època –estudiant de bioquímica– i que simbolitza totes aquelles “dones que es volien emancipar de les figures masculines, ser independents; i la República els va donar aquest espai”. L'actriu Vicky Luengo defineix Helena, la dona de Calvet, com a “valenta i amb coratge” i posa èmfasi en la relació “molt especial” amb el marit.

La guerra obliga el matrimoni Calvet a marxar. Quan tornen, el règim franquista l'aparta de la docència. Ramon Obella, un metge i empresari gallec, i els germans Fernández van formar els laboratoris Zeltia. Calvet es va unir a l'equip per organitzar el laboratori i estudiar mètodes de conservació, anàlisis i extracció de la banya del sègol per obtenir alcaloides.