«Acusados»: de menys a més

Acusados ha anat de menys a més. Va tenir un inici vergonyós, amb un primer capítol que era una còpia descarada de la nord-americana Daños y perjuicios, després va anar distanciant-se'n i guanyant interès, amb girs constants en la trama però sense embolicar-la innecessàriament, i ha acabat amb un final rodó, lligant-ho tot d'una manera coherent. I això, malauradament, no és tan normal. L'últim capítol, emès avui fa una setmana, havia aixecat una certa expectació, i els responsables de la sèrie van crear expectatives massa altes dient que a internet ningú l'encertava. No era cert. Que l'assassí fos el fill de De la Torre era una de les teories reina. Tot i això, el capítol estava ben enllaçat, amb una tensió in crescendo –de fet, l'assassí se sabia de seguida, no era la sorpresa final–, fins a arribar a dues situacions límit, paral·leles, que deixaven l'espectador enganxat al sofà. I, al final, morien els personatges que eren en totes les travesses, però un cop més la previsibilitat quedava en segon terme pel bon muntatge i guió. Va ser la lluita d'un pare i una mare, i al final tothom va perdre algú. En el fons no hi havia bons ni dolents –tothom tenia els seus motius– i la sèrie planteja dilemes ètics a un espectador poc acostumat a pensar.