Lletrejant, que és gerundi

Després de 375 hores de programació en 12 televisions catalanes, el Pica lletres va celebrar ahir al Teatre Poliorama la seva primera gran final. Les regles del joc, prou senzilles: 24 alumnes del Col·legi La Salle de la Seu d'Urgell, l'Escola Pia d'Olot, l'IES d'Almenar (Lleida), l'IES Joan Guinjoan i Gispert de Reus, l'IES Miquel Bosch i Jover d'Artés, el Col·legi Sant Marc de Sarrià (Barcelona), l'IES Les Planes de Santa Bàrbara (Terres de l'Ebre) i el SES Collbató, sorgits tots ells de les eliminatòries que s'han realitzat per diferents televisions del territori català, havien de lletrejar les paraules que un presentador –ni més ni menys que Lluís Gavaldà, d'Els Pets, figura a la qual ja fa temps que les televisions recorren quan cal idear programes per a la jovenalla– els va anar etzibant. Al principi, senzill: Elefant. Garjola. Deixeble. Enciam. Immoral. Gasoil. Emprovar. Barrot. Res, per tant, de verbs que no fossin en infinitiu o paraules que superessin les vuit lletres. Només va patinar qui va dir «flaviol» en lloc de «flabiol» i qui es va empassar l'accent de llagostí. El grau de dificultat, evidentment, va anar incrementant-se, però almenys, per fortuna dels participants, que lògicament no tenien el dret a emprar un bolígraf, la bona dicció de Gavaldà els va fer el camí un xic més planer. Espinyéssiu. Secundogènit. Metal·líferes. Tricromàtics. Si el presentador del Pica lletres hagués estat José Montilla, el concurs no hauria durat les dues hores i quart que va acabar durant.

A Joan Solà, nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, li haguessin caigut les llàgrimes al veure aquesta vintena de cracks lletrejant hemoglobinúria, nitroglicerina, desentortolligar, octosil·làbics i baliga-balaga amb la parsimònia de qui lletreja casa. Al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que poc abans havia dit que el concurs era una forma de reconèixer el valor de la llengua i estimar-la, se li feia difícil amagar el somriure.

I com va acabar la història? Doncs bé, es van exhaurir les paraules que hi havia preparades i Gavaldà va haver d'imposar una pausa per anar a buscar-ne més al diccionari. Al final, Núria Payró, d'Almenar, va vessar-la amb pusil·lanimitat (uf!) i Jan Palomeras, de Collbató, va lletrejar com pertoca fotografiàrem. El premi: un ordinador portàtil i tres mil eurets per la seva classe. Regalar-li un diccionari hagués semblat insultant i tot.