Laura Lebrel

Laura Lebrel va arribar sense fer soroll, com ho fan les heroïnes de debò, les no prefabricades. A TVE no veien clar les seves investigacions: van parar el rodatge quan només s'havien gravat 6 capítols, i van estrenar-los a finals de juliol per cobrir un buit d'estiu; perquè ningú no digués que la pública només feia reposicions. Quan s'estrena una sèrie a l'estiu, mal senyal. En aquest cas, però, va saltar la sorpresa: Los misterios de Laura val la pena. Amb una factura impecable, no és una sèrie ambiciosa ni d'aquestes enrevessades, sinó una de misteri clàssica: Laura Lebrel seria com Jessica Fletcher, però com a policia i mare separada, no com a jubilada amb un munt de temps. La similitud és que tot ho basa en la intuïció, com els personatges d'Agatha Christie. El joc de descobrir l'assassí de tota la vida, sense proves forenses, vidents ni ginys electrònics. Laura Lebrel va arribar a mig estiu en una cadena que no confiava en ella, però l'audiència l'ha mig acompanyat; almenys ho ha fet prou perquè TVE s'hagi decidit a fer una segona temporada. Dilluns, en el desenllaç, ella s'agafava vacances (ara que la majoria en torna). L'esperarem.