El somriure cretí d'algun locutor de notícies

El 3/24 i aquesta mena de canals d'infor­ma­ci­ons en sessió contínua són cele­brats pels que mai no poden estar per la tele a l'hora del tele­notícies. Els que hi estan engan­xats hau­ran notat que hi ha diver­sos estils de locució. Alguns locu­tors tenen un bon pòsit de peri­o­dista, almenys ho inter­pre­ten davant la càmera. D'altres són uns sim­ples lec­tors de folis, feina que podria ben fer un robot androide. Aquests busts fan que cada cop hi hagi més deser­ci­ons dels noti­ci­a­ris de la tele i que més gent es decanti per inter­net o per cer­car els dar­rers vídeos al you­tube, o les últi­mes notícies al goo­gle news.

No és que els infor­ma­tius con­ti­nu­ats siguin pesats: és pesat el model; només són tedi­o­sos si no hi ha nove­tats. Em treu de polle­guera cada cop que un locu­tor per­pe­tra un ric­tus som­ri­ent per expli­car una notícia que a ell li pot sem­blar inerta, diver­tida o intrans­cen­dent. Aquest som­riure de cara­llot el detecto en algu­nes notícies soci­als i espor­ti­ves, com si la tor­nada a l'escola, l'entre­na­ment distès d'un equip o una victòria, per exem­ple, hagués de ser motiu de joia per tot­hom que en aquell moment està engan­xat a la tele.