Nous aparadors per als nous polítics

a reinvenció és condicionant de la tele; supervivència en el cas del periodisme. És vital en l'ofici de preguntar i (qüestionar-ho tot) sobretot quan l'interlocutor és un polític, que en els últims anys s'ha transformat en un col·laborador televisiu, tertulià inamovible dels platós que ha fet de l'exposició pública en l'aparador massiu una pràctica rutinària i n'hem acceptat la propaganda emmascarada de col·loqui. Hi ha hagut en aquests anys, però, fórmules que han volgut rejovenir formats excessivament estàtics com l'entrevista al candidat, al president del govern, al poder. TVE, en època en què era referent informatiu, va viure un moment de glòria amb Tengo una pregunta para usted (2007-2009) en què Zapatero –va obrir la ronda– responia qüestions plantejades pels ciutadans que disposats en un hemicicle emulaven el Congrés. Hi va haver molta anècdota i molta proximitat. Va ser un bluf? Què en recordem? La pregunta del cost d'una barra de pa o del cafè? Va ser un experiment efímer i passatger del mal anomenat periodisme ciutadà? Jordi Évole, un artista de la reinvenció periodística i de fer-ho lluny d'un plató, al carrer, va convidar, ara fa un any, Oriol Junqueras a Sevilla i que fos una família de Triana la que preguntés. Són entrevistes que desperten l'interès, perquè el protagonista acaba essent el veí, la iaia o la mare que adquireix una notorietat; Évole va entrevistar Pujol el 2012 i va ser un pastor l'estrella. Sempre cal tornar als bàsics: Ana Pastor i Mònica Terribas i els seus ping-pong dialèctics amb Artur Mas són clàssics en què s'escruta tant o més el to de la pregunta de la periodista com la resposta. Fa una setmana, Évole va fer un cara a cara generacional , tant pels protagonistes –els candidats d'aparador amb moltes hores de tele, que dominen el mitjà tant o més que Évole– com pel context: el bar de barri. Són noves fórmules, agraïdes i refrescants, però tots han perfeccionat el teatre; ja res no és creïble ni tan sols espontani; de la mateixa manera que abans als mítings s'avisava el líder que es connectava amb el TN i pronunciava una frase contundent.

L