La transformació de la cultura
GEMMA BUSQUETS
Petites però amb empenta
Pensades per a pantalles digitals, les ‘websèries' esdevenen un aparador creatiu
El fenomen de les websèries o sèries en línia no s'entendria sense la fi de la pantalla única. La televisió convencional ha deixat de ser la primera opció per a diverses generacions d'espectadors que tenen el seu món en tauletes, telèfons mòbils i ordinadors. Pensades per veure's a internet, les sèries en línia han apostat també per un format breu, capítols de periodicitat generalment setmanal i encapsulats en una durada que no arriba al quart d'hora. Cal remuntar-se al 2008 com els orígens de les sèries en línia a l'Estat espanyol, amb títols com Malviviendo o Qué vida más triste i amb la comèdia com a gènere predominant; es podria comparar el que per al cinema són els curtmetratges, per a les sèries de televisió són les websèries. Com a producció de baix cost, són projectes autofinançats pels mateixos autors, que en són realitzadors, guionistes i directors. I en aquest sentit, esdevenen també una manera de fer currículum per a molts llicenciats.
Els últims anys, però, hi ha hagut un salt qualitatiu que ha allunyat les websèries de l'etiqueta d'amateur que se'ls solia penjar. Les coses grans de l'actor Roger Coma és una de les produccions de capçalera. En la seva segona temporada ha tingut centenars de milers de visualitzacions de les dues temporades que ja se n'han fet; fa dos anys, el canal 33 va emetre els episodis de la primera temporada. Sobre la situació de crisi de la indústria audiovisual i com la websèrie representa una via d'escapament creatiu per a l'actor, Roger Coma, en una entrevista a Presència , mencionava Molière, el qual “s'escrivia els textos, els dirigia i els interpretava”, alhora que posava l'èmfasi també en la simplificació dels processos: “Les coses grans neix d'una inquietud però també d'una necessitat; realment hi ha poca feina. Però en una websèrie es demostra que el “procés pot ser molt més àgil” perquè moure una producció audiovisual pot ser com mobilitzar un gran dinosaure”.
Els actors han contribuït a fer visibles les sèries en línia i a professionalitzar l'audiovisual nascut i pensat per a l'emissió a la xarxa, amb molta més llibertat, tant de forma com de fons. L'actor Biel Duran és l'últim a afegir-se a les websèries i és un dels protagonistes d' El Ramon de les olives , de Carme Marfà i Yago Alonso. A Biel Duran l'acompanyen Roger Batalla i Pau Vinyals. El Ramon de les olives , que pren el títol d'un personatge d'El cor de la ciutat, explica en capítols de pocs minuts les desventures de tres nois de Barcelona, amb poc talent, que es volen obrir pas en el panorama musical català. En to de comèdia i rodat com un fals documentari, a cada capítol surt algun personatge real de l'escena cultural catalana: Joan Dausà, Nausicaa Bonnín, Jordi Basté… Els components del grup Mishima Marc Lloret i Dani Vega han compost la música de la sèrie.
Nico and Sunset , dels actors Oriol Vila i Raquel Salvador, està gravada íntegrament amb mòbil, al barri de Gràcia. Comèdia romàntica amb tocs absurds i surrealistes, se n'han gravat 20 capítols que tenen una durada aproximada d'uns cinc minuts. Amb un cost de producció molt baix, s'ha dissenyat perquè sigui consumida pel web www.nicoandsunset.com .