Els diaris, la televisió i la ràdio donen més coneixement polític que les xarxes socials

Les persones que s’informen a través de mitjans de comunicació tradicionals -diaris, ràdio i televisió-, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, acostumen a tenir un coneixement polític més gran que els que només consumeixen notícies de les xarxes socials.

Així ho conclou un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que ha identificat cinc perfils de consumidor de notícies: minimalistes, tradicionalistes, cercadors de notícies en línia, consumidors a través de xarxes socials i superconsumidors.

El treball adverteix que l’auge de les xarxes socials, els portals d’internet i l’accessibilitat permanent a la xarxa a través de telèfons mòbils, tauletes i ordinadors ha propiciat un consum permanent de notícies i informacions que pot perjudicar greument la qualitat de la informació que reben els usuaris, especialment en l’àmbit polític.

L’estudi ha analitzat el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa en 28.000 persones de disset països europeus i alerta sobre els possibles perjudicis que pot provocar la ingent quantitat de fonts en els entorns digitals i les dificultats que genera en el processament de la informació.

“La qualitat importa més que la quantitat, per la qual cosa les persones que s’informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, com els diaris o els canals de televisió principals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, acostumen a tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies”, han resumit les autores del treball Laia Castro, professora de Ciències de la Comunicació de la UIC a Barcelona, i Ana Sofia Cardenal, professora de Dret i Ciència Política de la UOC.

“No totes les dietes de notícies són saludables i informatives. De fet, en el context informatiu, més no és necessàriament sinònim de millor”, ha subratllat Castro.

El treball ha definit cinc perfils de consumidors de notícies: els minimalistes, que consumeixen ocasionalment notícies i informació política; els que les consumeixen a través de xarxes socials; els tradicionalistes, que accedeixen a mitjans tradicionals per informar-se; cercadors de notícies en línia, que busquen activament notícies tant en xarxes com directament en mitjans d’informació en línia de manera selectiva; i ’superconsumidors’ de notícies, persones que s’exposen a tot tipus de mitjans amb molta freqüència.

“Els usuaris que demostren que tenen més coneixement polític són els que s’informen a través de mitjans tradicionals i amb equips professionals molt consolidats, però també les persones que busquen activament i accedeixen a informació en línia de manera selectiva”, segons les autores.

En canvi, els considerats ‘superconsumidors de notícies’ no sembla que acabin de consolidar tot el que llegeixen ni la informació que reben, per la qual cosa els seus nivells de coneixement polític són inferiors.

Segons l’estudi, la probabilitat de pertànyer al grup de tradicionalistes és més gran en països del nord i el centre d’Europa que en països del sud i l’est d’Europa, on és més freqüent el perfil de cercadors de notícies en línia.

“Els usuaris tradicionalistes solen tenir més coneixement polític que la resta de consumidors de notícies pràcticament en tota Europa, mentre que als països en els quals hi ha un major nombre de cercadors de notícies en línia -com Grècia, Espanya, Itàlia, Polònia i Romania-, aquest tipus de ’dietes de notícies’ en línia són menys informatives, per la qual cosa estan associades a individus amb menys coneixement polític”, han detallat les expertes.

En el cas de l’Estat espanyol, la tendència principal és que hi ha molts més consumidors de notícies en línia que en altres països. “El consumidor mitjà a Espanya no mostra nivells de coneixement polític més elevats que altres usuaris, ja que a Espanya els que tenen més coneixement són els tradicionalistes. A més, a Espanya hi ha un grup més gran d’hiperconsumidors de notícies que en altres països, però aquests consumidors no assimilen tot el que llegeixen”, segons Castro.