Lletrejant, que és gerundi

Després de 375 hores de pro­gra­mació en 12 tele­vi­si­ons cata­la­nes, el Pica lle­tres va cele­brar ahir al Tea­tre Poli­o­rama la seva pri­mera gran final. Les regles del joc, prou sen­zi­lles: 24 alum­nes del Col·legi La Salle de la Seu d'Urgell, l'Escola Pia d'Olot, l'IES d'Alme­nar (Lleida), l'IES Joan Guin­joan i Gis­pert de Reus, l'IES Miquel Bosch i Jover d'Artés, el Col·legi Sant Marc de Sarrià (Bar­ce­lona), l'IES Les Pla­nes de Santa Bàrbara (Ter­res de l'Ebre) i el SES Coll­bató, sor­gits tots ells de les eli­mi­natòries que s'han rea­lit­zat per dife­rents tele­vi­si­ons del ter­ri­tori català, havien de lle­tre­jar les parau­les que un pre­sen­ta­dor –ni més ni menys que Lluís Gavaldà, d'Els Pets, figura a la qual ja fa temps que les tele­vi­si­ons recor­ren quan cal idear pro­gra­mes per a la jove­na­lla– els va anar etzi­bant. Al prin­cipi, sen­zill: Ele­fant. Gar­jola. Dei­xe­ble. Enciam. Immo­ral. Gasoil. Empro­var. Bar­rot. Res, per tant, de verbs que no fos­sin en infi­ni­tiu o parau­les que superes­sin les vuit lle­tres. Només va pati­nar qui va dir «fla­viol» en lloc de «fla­biol» i qui es va empas­sar l'accent de lla­gostí. El grau de difi­cul­tat, evi­dent­ment, va anar incre­men­tant-se, però almenys, per for­tuna dels par­ti­ci­pants, que lògica­ment no tenien el dret a emprar un bolígraf, la bona dicció de Gavaldà els va fer el camí un xic més pla­ner. Espinyéssiu. Secun­dogènit. Metal·líferes. Tri­cromàtics. Si el pre­sen­ta­dor del Pica lle­tres hagués estat José Mon­ti­lla, el con­curs no hau­ria durat les dues hores i quart que va aca­bar durant.

A Joan Solà, nou Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, li hagues­sin cai­gut les llàgri­mes al veure aquesta vin­tena de cracks lle­tre­jant hemo­glo­binúria, nitro­gli­ce­rina, desen­tor­to­lli­gar, octo­sil·làbics i baliga-balaga amb la par­simònia de qui lle­treja casa. Al con­se­ller de Cul­tura, Joan Manuel Tres­ser­ras, que poc abans havia dit que el con­curs era una forma de reconèixer el valor de la llen­gua i esti­mar-la, se li feia difícil ama­gar el som­riure.

I com va aca­bar la història? Doncs bé, es van exhau­rir les parau­les que hi havia pre­pa­ra­des i Gavaldà va haver d'impo­sar una pausa per anar a bus­car-ne més al dic­ci­o­nari. Al final, Núria Payró, d'Alme­nar, va ves­sar-la amb pusil·lani­mi­tat (uf!) i Jan Palo­me­ras, de Coll­bató, va lle­tre­jar com per­toca foto­grafiàrem. El premi: un ordi­na­dor portàtil i tres mil eurets per la seva classe. Rega­lar-li un dic­ci­o­nari hagués sem­blat insul­tant i tot.