El concurs és al carrer

El concurs, com la vida, és al carrer. I sempre que la tele surt de l'enclaustrament que significa el plató dóna vivesa i atractiu al format. Això és el que li passa al nou concurs diari de Cuatro, Lo sabe, no lo sabe (21.30 h), en què Juanra Bonet torna a ser aquell J.R. de quan buscava concursants disposats a marxar de viatge a Qui no corre vola de TV3, fa ja deu anys. I és que Lo sabe, no lo sabe és deutor de l'espai de TV3; pel dinamisme, per l'aposta del carrer i perquè recupera les maneres de fer del presentador, a qui es veu més còmode ara que en el seu últim concurs, Gafapastas. Lo sabe, no lo sabe alleugereix el classicisme que tenen tots els quiz shows –concursos de preguntes i respostes– fent que el presentador prengui el rol de reporter i convenci els vianants. A més, ells no responen, sinó que ho han de fer els altres. S'aplica, doncs, la bona voluntat de la gent, la solidaritat en ajudar un desconegut a guanyar fins a 3.000 euros. El concurs demostra també la psicologia, la intuïció de qui hi participa a l'hora de traçar perfils, estereotips, o sigui, a saber clissar bé els altres. Com en tot concurs, però, també hi juga la sort. I tot això s'embolcalla amb una estètica de reportatge en construcció, com de càmera oculta però molt ben tramat, que fa que els tres quarts d'hora passin com mitja hora. Del primer dia, algunes dades: una perruquera no recorda el nom del guanyador del primer Gran hermano, una professora respon malament quants anys són un lustre i s'ha de trucar a una austríaca a Viena per trobar algú que no sàpiga qui és Belén Esteban.