“El Punt Avui serà una televisió independent i independentista”

És cert, El Punt va ser l'única publicació local d'una certa dimensió que no va entrar en el món de la televisió local... i ens sembla que va ser un encert estratègic. Una raó era que el mapa que es va plantejar comportava una parcel·lació excessiva i no hi havia massa crítica suficient per crear un mercat. És clar que la crisi encara ho va complicar més, però el mal ja hi era en origen, era en la planificació. Ara n'arrendem set perquè pràcticament ens donen una cobertura nacional, ja que arribarem al 80% de la població, i pensem que això combinat amb el paper i el web és perfectament sostenible.

L'hem triat com una qüestió de principis, sí. Entre el món del paper i el món de l'audiovisual no és l'aposta més comuna. La majoria de grups de comunicació treballen amb marques diferents el paper, la televisió i la ràdio; i sovint les seves línies editorials són diferents o, si més no, compensatòries. Als nostres lectors volem deixar-los clar que a la nostra televisió hi trobaran el mateix aixopluc, el mateix abric, el mateix far que troben en el nostre diari. Tenim milers de subscriptors que fa més de 30 anys que ho són i hem volgut dir-los dues coses: que en aquesta televisió viuran les mateixes emocions que viuen amb el nostre diari, i que aquesta televisió l'hem pogut fer gràcies a ells. Quan a finals del 2009 El Punt va comprar l'Avui, molts van predir que hauríem de decidir-nos per una de les dues capçaleres, però nosaltres vam optar per la suma per raons històriques i per respectar el sentiment de pertinença que generava cada marca, que en tots dos casos era molt potent. Ara tots donem marca a una televisió.

Segurament ho diu, sí. I nosaltres ho hem hagut de fer. I ha generat sacrificis molt complexos i dolorosos. Però l'entrada d'un nou accionista majoritari, ara fa dos anys, va significar un punt d'inflexió. La família Vidal Juventench ha finançat el deute i hem portat l'explotació una altra vegada als números blaus. Retallar ara no serveix de res si creus en el periodisme, i nosaltres hi creiem. Arriba un moment que les retallades són a compte del producte, a compte del servei als lectors. La festa en què vivia el sector de la comunicació s'ha acabat. No es pot viure sempre de festa. Hi ha una gran caiguda de la publicitat, és cert, i sembla que hi ha molts ciutadans que no estan disposats a pagar per informar-se, també és cert. Però això no obliga a retallar d'allà on no es pot. Això obliga a repensar el model de negoci, i això és el que estem fent. El cor del nostre grup és el periodisme, i el periodisme serà més imprescindible que mai en el futur. Nosaltres hem d'invertir en la diferència, en l'honestedat i en la independència.

Ho provarem amb totes les nostres forces, sí. La construirem a poc a poc, per adequar les despeses als ingressos i reforçarem la línia editorial d'una empresa que porta el compromís amb la nació injectat a les venes. No és per casualitat que som els editors de Presència, una revista que el ministre Fraga Iribarne ja tancava als anys seixanta. No va ser per casualitat que el 1992 organitzéssim el primer concert Catalunya vol viure llibertat quan el jutge Garzón va detenir dotzenes d'independentistes. No va ser per casualitat que compréssim l'Avui, als grups Godó, Planeta i ICF, després que en cinc anys hi havien perdut 32 milions de euros. I no és casualitat que siguem els editors de l'únic diari esportiu en català. Portem el periodisme i el compromís amb la nació a les venes i, d'acord amb els nostres ingressos, construirem una televisió compromesa amb el periodisme, és a dir amb la diferència, l'honestedat i la independència i compromesa amb la nació.

No hi jugo, no. Són les paraules que són màgiques, com ens expliquen a l'escola de petits. I en aquest cas la màgia de les paraules està en el fet que no són antitètiques. No s'ha de confondre independència amb neutralitat. Farem una televisió independent i independentista. La independència informativa la resumeix un diari suec a la seva capçalera: “Els fets són sagrats. Les opinions, lliures.” També aquest grup de comunicació és lliure de tenir la seva opinió. I som de l'opinió que tenim dret a fer una consulta, a un estat propi i que la independència d'Espanya és el millor estatus polític en què desenvolupar allò a què aspirem: una Catalunya en què es pugui viure amb llibertat i amb dignitat.