Adéu a «La que se avecina»?

Tot i que ha millo­rat bas­tant en aquesta ter­cera entrega, La que se ave­cina segu­ra­ment encara no ho ha fet prou per tor­nar a la tem­po­rada alta atesa la gran com­pe­ti­ti­vi­tat actual entre cade­nes espa­nyo­les (tot i que pot­ser m'equi­voco tenint en compte que Tele 5 hi va estre­nar no fa massa l'esper­pent hor­ri­ble d'A ver si llego, també de la fac­to­ria Moreno). La que se ave­cina va néixer amb un pes enorme a sobre: l'ombra d'Aquí no hay quien viva, a la qual mai no ha arri­bat a la sola de la sabata tot i voler ser igual. Això va ser un han­di­cap massa alt però alhora a l'inici va tenir també un efecte arros­se­ga­dor d'audiència. Després va anar caient. La ter­cera entrega ha ser­vit per res­sus­ci­tar la sèrie, ja obli­dada per molts i que en la segona etapa havia aca­bat rele­gada a mit­ja­nit. I no par­lem d'audiència només, sinó sobre­tot de con­tin­guts, de tra­mes. Els nous per­so­nat­ges, sobre­tot Estela, han revi­ta­lit­zat la comèdia i tra­mes com la de l'aven­tura de Berta i Coque hi han donat salsa. En l'últim capítol, dime­cres, tot va con­fluir i el final es va dei­xar obert, espe­rant el retorn. El millor que li pot pas­sar a La que se ave­cina és con­so­li­dar-se com a sèrie d'estiu.