Nen feliç i republicà

Vostè és un nen feliç i republicà. Això va dir a Lluís Pasqual una televisió japonesa després d'entrevistar-lo aquesta setmana a Milà. I aquesta definició és la que va servir al director teatral per articular, divendres passat, la seva lliçó inaugural del curs acadèmic 2009-2010 del Centre de Lectura. Tant en l'entrevista nipona com en el discurs que va adreçar al públic que va assistir a l'acte, Pasqual es va centrar en els anys d'infantesa, adolescència i primera joventut de la seva vida, els quals el van fer tal com és, i va esmentar un grapat de persones que el van ajudar a aconseguir-ho. Persones que formaven part de dues «illes republicanes» que hi havia al Reus de la dictadura. D'una banda, l'institut, on van fer cap eminents catedràtics que el franquisme havia rebaixat a la categoria de professors d'institut i desterrat a més de 100 quilòmetres de Barcelona. I Reus, que n'està a 101, es va beneficiar de l'arribada de tanta matèria grisa. I, de l'altra, el Centre de Lectura, al qual va agrair tres coses: saber que no cal sentir vergonya per compartir l'amor a la poesia; haver-se fet adult culturalment, i estimar el silenci de la biblioteca perquè, com a home de teatre: «El silenci és la cosa més preuada per mi.» Pasqual també va deixar anar algun estirabot, com que no li agrada gens que es digui que els polítics fan teatre: «El teatre és un acte d'intel·ligència.» Pasqual va fer una lliçó inaugural bonica i sentimental. La més adequada per als 150 anys de l'entitat.